El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Les píndoles del món

Les píndoles del món

Objectiu: defensar el títol

28/08/2015

Jordi-Costa Jordi Costa, periodista

Un dia que comença amb Ter Stegen premiat per la millor aturada de la Champions, amb Messi guardonat pel millor gol i distingit com a millor futbolista d’Europa, i en una cerimònia tenyida de blaugrana com a homenatge a la cinquena orelluda del club, no podia acabar malament per als interessos culers. El sorteig de la primera fase de la Champions va ser benèvol per no dir fàcil amb els de Luis Enrique, no perquè el Bayer Leverkusen o la Roma siguin mals equips sinó perquè els bombos amagaven rivals molt més perillosos.

Normalment, l’espectador agraeix que la Champions porti al Camp Nou els equips de més nivell del continent, però aquest cop (ateses les estretors de plantilla fins que puguin inscriure Arda i Aleix Vidal el mes de gener) convenia una lligueta còmoda.

Si no fa el burro, el Barça serà primer de grup i podrà centrar els seus esforços a no perdre pistonada en una primera volta de Lliga molt dura. Ara bé, estic convençut que l’equip no afluixarà a Europa. Perquè aquesta generació que ho ha aconseguit tot, només té un repte al davant: convertir-se també en el primer equip que guanya dues Champions consecutives. Si no ho ha fet ningú deu ser perquè és molt difícil i el repte és ambiciós. Però els altres no tenen Messi.

Les píndoles del món

La vida no imita Meryl Streep

28/08/2015

esteve_SolerEsteve Soler, crític de cinema i teatre

Es cansarà algun dia Meryl Streep de ser perfecta? L’hem vist en tantes interpretacions genials… Qui no recorda els seus cabells ensabonats a Memorias de África? O la tragicitat romàntica de La mujer del teniente francés? O la perversió impassible d’El diable es vesteix de Prada? Doncs com a mínim us garanteixo que no es cansa de ser perfecta al seu nou film, Ricki, en què a més demostra que sap cantar i molt bé, mentre aconsegueix salvar amb el seu talent la previsibilitat de la pel·lícula. Meryl Streep em fa pensar com seria el món si tothom es prengués amb la mateixa professionalitat la seva feina. I, perquè no, també em fa pensar què passaria si tot el món fos com Meryl Streep…

Personalment em podria casar amb la seva comprensió a Les hores o anar-me’n al llit amb la seva passió culpable a Els ponts de Madison o, fins i tot, sortir de festa amb la seva joia a Mamma mia!. Però tornem al món real, tal com deia Woody Allen, “La vida no imita l’art, la vida imita la mala televisió”. I no estem rodejats de Meryls Streep, sinó més aviat de Lindsays Lohan, però que ningú perdi la fe. Meryl Streep segueix sent perfecta. I per comprovar-ho només cal anar al cine. Amb urgència.

Les píndoles del món

Somriure Profidén

27/08/2015

Quico Sallés Quico Sallés, periodista d’El Singular.cat

A l’Hospital de Sant de Pau més que un acte electoral s’hi va veure un anunci de Profidén. Veure un tipus clavat a en Mister Proper explicant l’independentisme racional fa patxoca. De la mateixa manera que veure sortir de l’acte Eduardo Reyes i Oriol Amat abraçats tant esperona un hiperventilat com tranquil·litza un acollonit per un procés cap a un repte gegantí.

Més enllà de les clàssiques desconfiances entre Francesc Homs i Oriol Junqueras, o el joc de declaracions incontrolades d’una llista coral, a l’Hospital s’hi respirava bon rotllo. De fet, fa unes setmanes estaven més animats els votants que no pas els candidats. I els papers s’han compensat. El mateix bon rotllo es respira en un acte de la CUP amb la intel·ligent insurgència d’Antonio Baños o les piulades de David Fernàndez demanant a la gent que l’11 de setembre “surti i gaudeixi”.

A la banda unionista i els que no ho tenen clar, hi ha massa agror, empipament, catàstrofe i apocalipsi. I per reblar el clau, l’Estat només fa ximpleries com ordenar a la seva diplomàcia que veti una xerrada del secretari d’Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, a l’Uruguai. Una trobada que va acabar a porta tancada i amb els uruguaians més animats a parar l’orella. Si és així com l’unionisme vol animar la votant del barri de Xup de Manresa, del Remei de Vic o de Santa Coloma de Gramenet, encara no s’han assabentat que la gent vota qui genera una expectativa de viure millor. I aquest missatge el domina l’independentisme.

Les píndoles del món

Les explicacions de Mas

26/08/2015

fidel_50x50 Fidel Masreal, periodista

És d’agrair la voluntat del president Mas de comparèixer al Parlament per explicar els motius de l’avançament electoral. Un avançament anunciat i ja explicat el gener passat, sí, però sempre és bo el debat i la confrontació d’idees.

En aquest sentit, el president podria respondre a la tesi segons la qual va amenaçar de no convocar eleccions si Esquerra Republicana i les associacions independentistes insistien en una candidatura sense polítics. Seria una sessió oportuna per fer balanç de legislatura, ja que durant els debats electorals sembla que serà Raül Romeva qui comparegui en lloc de Mas.

Seria també un bon moment perquè tots diguessin què ha de fer i aportar Catalunya davant del drama humà dels milers de refugiats que piquen a la porta d’Europa. Tot això seria… si no fos perquè a tocar de la campanya electoral el debat es convertirà, segur, en un intercanvi de retrets de manual.

Les píndoles del món

Comprar, vendre o mantenir?

25/08/2015

Jordi Goula Jordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia

Vet aquí la pregunta que va estar penjada ahir a la tarda al web del Wall Street Journal. Era una invitació a reflexionar en uns moments de quasi pànic en què els inversors pensen a vendre i en què els ordinadors de les grans cases de borsa mundial treuen fum i acceleren les baixades, en passar ordres automàticament en arribar les cotitzacions a un determinat nivell.

En definitiva, la bola es va fent gran. L’arrel de la davallada d’aquests dies és a la Xina, o més ben dit, a les conseqüències a què pot dur una desacceleració més forta a tot el que envolta la seva economia. De moment, tenim el petroli i les primeres matèries a nivells molt baixos, després de mesos de baixada,  i el temor és que un reguitzell de països emergents —exportadors d’aquests productes— entrin en un col·lapse i no puguin pagar els seus creditors, cosa que crearia un problema amb el deute.

Rússia i el Brasil, per exemple, són dos gegants que ja estan en recessió. L’entrada en una altra crisi global és el que fa més por en aquests moments i per això els inversors de tot arreu venen. El problema que veig ara és que com més es trigui a trobar una solució interna a la Xina, més complicada serà una sortida acceptable a la situació que ara travessem.

Les píndoles del món

Noves llistes, nous temps

24/08/2015

Quico Sallés Quico Sallés, periodista d’El Singular.cat

Sempre he pensat que les limitacions de mandat als parlaments, al poder legislatiu, són perilloses. De fet, les grans democràcies tenen tipus fent de congressistes i diputats anys i panys. És una seguretat del sistema: tenen experiència, contactes i és difícil que els lobbies els facin passar garsa per perdiu.

D’altra banda, és bo que noves generacions, formats i conciutadans allunyats fins ara de la política s’apuntin a una festa revolucionària. Renova, refresca i sobretot indica dues coses: que Catalunya ha entrat en una dinàmica electoral molt diferent de l’espanyola i que el repte plebiscitari d’aquestes eleccions posa catxondos acadèmics, actors, cantants, mecànics, metges, jugadores de bàsquet i jubilats.

Les llistes del 27-S combinen nous apòstols de la nova política amb guardians de l’anomenada vella, que han de tenir molta veu en aquest procés perquè aquests també, voluntàriament o no, han acceptat portar-nos fins on som. Només per aquestes llistes, Catalunya va guanyant.

Ens han portat fins aquí.

Les píndoles del món

+ 2

24/08/2015

xavi puig Xavi Puig, periodista d’Esports de RAC1

Parlem molt, xerrem i fem teories, especulem sobre les opcions dels uns i dels altres, fem debats sobre la duresa o no duresa del calendari i al final, i aquesta és la gràcia del futbol i de l’esport, el que compta és allò que passa al terreny de joc. I per això el Barça ja li treu 2 punts al Madrid després de la primera jornada de Lliga.

Un Barça seriós, sobri, sense estridències, amb la lliçó apresa, va merèixer guanyar a San Mamés i ho va fer. 0 a 1, sense excessos perquè ningú no està per excessos a 23 d’agost, però va guanyar i va deixar la porteria a zero. I el Madrid no va guanyar. Va empatar a 0 al camp d’un nouvingut a Primera, l’Sporting del Pitu Abelardo. Un Madrid sense una idea de joc gaire clara, un Madrid sense gol (cosa estranya en el Madrid dels últims anys), un Madrid que gira massa al voltant de Bale.

En definitiva, + 2 per al Barça amb 3 punts disputats. Un bon inici de Lliga perquè puguem continuar parlant, xerrant i fent teories i, després, al cap de setmana ja s’encarregaran de desmuntar-les. Si les han de desmuntar com ahir al Molinón, ja hi poden tornar quan vulguin. No ens queixarem.

Les píndoles del món

Sherlock Holmes i la vida quotidiana

21/08/2015

esteve_Soler Esteve Soler, crític de cinema i teatre

Què li demanaríeu a Sherlock Holmes? Quin misteri voldríeu resoldre de la vostra vida? Segur que en teniu algun d’ impossible. Doncs Holmes ho podria descobrir. Hi ha pocs personatges tan fascinants en el món de la ficció com l’ habitant més conegut de Baker Street. I viu ara mateix un moment ben dolç: A la televisió el tenim de jove en la pell de l’ actor de moda, el portentós Benedict Cumberbatch, i en el cine, el genial i ancià Ian McKellen ens l’ apropa a ‘Mr.Holmes’ en un film emotiu i complex que fins i tot ens ofereix una fascinant tesis sobre la ficció.

I és que Holmes és un bombó per a qualsevol actor, per a qualsevol narrador. Holmes és l’ home que pot resoldre qualsevol enigma, que pot descobrir-ho tot per impossible que sembli. Costa trobar un personatge que superi això. Si Sherlock Holmes fos algú real es podria apropar a tu i explicar-te, per exemple, què passarà després del 27S. O dir-te per què cobrem molt menys que fa cinc anys. O fins i tot podria fer-te comprendre un tema determinant: quina és la diferència entre la Coca Cola Zero i la Coca Cola Light; un assumpte que, de debò, a mi em posa molt nerviós… Sembla clar que necessitem a Holmes en la nostra vida quotidiana. Amb urgència.

Les píndoles del món

Les cartes a la vista, el 28

20/08/2015

fidel_50x50Fidel Masreal, periodista

En temps de precampanya els partits intenten dissimular més que mai els seus punts dèbils. Junts pel Sí no té interès a subratllar que Mas és el seu candidat, per no perdre vots a l’esquerra. Catalunya Sí que es Pot no tanca la porta a la independència, per no quedar fora d’aquest debat, però intenta subratllar la possibilitat d’una majoria d’esquerres, que tanta por fa a Unió. La CUP no descarta donar suport al Govern de Mas, però hi posa condicions. Ambigüitat per no perdre cap vot, tampoc.

Abans del 27-S ningú mostrarà totes les cartes. I és una llàstima, perquè una democràcia avançada també ho és quan es donen les eines perquè els ciutadans votin amb coneixement de causa. També és llastimós convertir el debat de la reforma constitucional en un pim pam pum. Però tot dependrà de qui guanyi les eleccions generals i de les majories que hi hagi a Catalunya a partir del 28 de setembre. Després, els pactes entre partits i els acords sobre l’eix nacional i també el social, que avui semblen impossibles esdevindran ineludibles per governar.

Les píndoles del món

Jo hi crec

17/08/2015

Jordi-Costa Jordi Costa, periodista

Luis Enrique i Mascherano van confirmar ahir el que ja havien anunciat Piqué, Alves i companyia: que estan convençuts de remuntar la Supercopa contra l’Athletic. No em sembla vendre optimisme gratuït perquè el Barça a San Mamés ho va fer i li va sortir tot malament. I no hi ha cap motiu per no creure que avui, amb més jugadors titulars i descansats, la història serà ben diferent.

És cert que remuntar un 4 a 0 exigeix un partit pràcticament perfecte i que, a 17 d’agost, és difícil que el Barça estigui a prop del seu millor nivell. I és indiscutible que aquest Barça de Luis Enrique, més contundent que físic, amb més facilitat per fer gols que per governar els partits, es vulgaritza quan no està al 100% físicament i mentalment.

Però és precisament per això que jo crec en la remuntada. És obvi que el Barça ha tingut moments de relaxació i badades en els dos últims partits que li han costat encaixar molts més gols del compte, i estic convençut que això avui no passarà perquè la concentració serà total.

Segur que l’Athletic vendrà cara la pell perquè fa 31 anys que no aixeca un títol, però tinc la sensació que el 6 de 6 és igual de llaminer. Relaxar-se puntualment és una cosa i perdre l’ambició n’és una altra. Si el Barça (i, per descomptat, Messi) tenen el mateix desig que l’Athletic a San Mamés, la diferència futbolística és tan gran que la remuntada estarà mig feta.

Les píndoles del món

Meridianament clar

11/08/2015

Salvador Cot 2Salvador Cot, director d’El Singular

Fins d’aquí a unes setmanes no sabrem si l’aposta per una llista conjunta és una estratègia guanyadora o no. Però ja podem comprovar que té la capacitat de condicionar, no només la política catalana, sinó també l’espanyola. El cas és que, fins que es va anunciar aquesta llista, els polítics a Madrid no pronunciaven mai el terme independència de Catalunya. Ara ha entrat a formar part del seu discurs, encara que sigui per donar-se cops al pit dient que això no passarà mai i que ells se n’encarregaran. La llista ho ha canviat tot. Fins al punt que la Meridiana està esclatant, amb més de 100.000 inscrits, en ple mes d’agost. I sobretot, aquesta llista garanteix una cosa, que s’ha superat el punt del no-retorn. Es pot guanyar o es pot perdre, però ja no es pot recular.

Les píndoles del món

Una economia “indignament” intervinguda

10/08/2015

David ElviraDavid Elvira, economista

Sí ha arribat el moment que esperàvem des del 2012, avui l’Estat espanyol posseeix la meitat del nostre deute públic. És una dada preocupant?

En termes de volum global de deute (més 64.000 milions €), atenent al PIB català, la situació no és gens preocupant. Si pel contrari ens plantegem el deute en termes de la factura que ens tocarà negociar i pagar si desconnectem d’Espanya, estaríem en la línia dels països del nostre entorn: moderadament preocupant al superar segur el 70% del nostre PIB.

Segona reflexió, sobre les conseqüències polítiques dels tenidors del deute: la incapacitat de finançar-nos en els mercats exteriors ha dotat a l’Estat espanyol d’un instrument de re-centralització per la via del: “jo controlo la teva tresoreria, jo decideixo quan, a qui i com pago les teves factures”, és el mètode del conegut i diabòlic Fons de Liquiditat Autonòmica. Diabòlic és exagerat? Depèn: quan cal donar gràcies per un finançament “tou”, amb nul•la autonomia de decisió (propi d’un país financerament intervingut) i patim un sub finançament obvi en termes d’un dèficit fiscal proper al 8% del PIB, potser més que “diabòlic” podem utilitzar simplement: “indigne”.

Les píndoles del món

Quan impossible és poc

07/08/2015

esteve_Soler Esteve Soler, crític de cinema i teatre

Què és una missió impossible? Doncs aconseguir que cinc pel·lícules seguides dins d’ una nissaga siguin èxits de crítica i públic. I això s’ho pot adjudicar Tom Cruise, que ha aconseguit com a productor i actor que funcionin prou bé aquestes cintes al límit de la versemblança. ‘Misión impossible: Nación secreta’ és un entreteniment intel·ligent que juga bé amb les convencions del gènere i que sap picar l’ ullet en diverses ocasions a tot un Hitchcock.

En tot cas, ara que ha demostrat en cinc ocasions que pot aconseguir allò que és impossible, li hauríem de demanar a Tom Cruise o a la seva encarnació cinematogràfica que es concentrés… en reptes de debò.

En el sisè lliurament no cal que s’ enfili a cap gratacel, sinó que intenti creuar les Rambles amb tots els turistes que hi ha ara.

I en el setè film, escolta, que s’ oblidi de perseguir cap tren en flames i millor que convenci a tothom perquè accepti una mateixa versió del tramvia de la diagonal.

I per acabar-ho d’ arreglar, a la vuitena peli que es deixi estar de les persecucions de motos i que intenti creuar Catalunya sense pagar peatges.

Uns temes que Tom Cruise hauria d’ abordar amb urgència.

Les píndoles del món

El CIS i la lupa

06/08/2015

150110_Masreal_50x50Fidel Masreal, periodista

Si es posa el focus en allò més immediat, l’enquesta del CIS indica una tendència a la recuperació dels dos grans partits espanyols. Però en un escenari polític cada cop més volàtil, les tendències canvien ràpidament. Amb aquest focus de curt termini, l’expectativa d’una nova victòria del PP és munició per a l’independentisme de cara al 27 de setembre. Tanmateix, si es complís l’enquesta, el PSOE i Podem podrien sumar majoria. I aquest pacte és el preferit pels consultats.

Ara bé, si apliquem una mirada més llarga, recordarem que el PP i el PSOE segueixen molt per sota del que van obtenir fa quatre anys, quan Rajoy va assolir el 44 per cent dels vots i els socialistes, el 28. Ara el PP està en el 28 i els de Pedro Sánchez no arriben al 25. I forces inexistents a l’Estat el 2011, com Podem i Ciutadans, mantenen l’opció de ser decisives. Per tant, a data d’avui sembla que el bipartidisme no segueix caient, cosa que li pot permetre, amb l’ajuda de la llei d’Hondt, un bon resultat electoral. Però això no pararà els canvis de fons en el sistema de partits i institucional. I Catalunya en serà un altre exemple el setembre.

Les píndoles del món

El sentit institucional de Mas

05/08/2015

aballbona Anna Ballbona, periodista

Al president Mas se li poden retreure moltes coses. Se li pot retreure la posada en escena encarcarada per signar el decret de les eleccions; o l’abús de les metàfores o, a estones, un partidisme passat de voltes. Però, després d’ahir, si una cosa no se li pot retreure és la seva capacitat de resistència i el sentit institucional en el moment més oportú. Ahir Mas va sortir a parlar amb un calculat i profund sentit d’Estat: va explicar per què hem arribat fins aquí; per què la independència és al centre del debat i per què s’utilitzaran unes eleccions autonòmiques com un referèndum; en definitiva, Mas va posar el marc, absolutament necessari enmig del guirigall, que tant pot confondre sobiranistes com unionistes, com els del ni carn ni peix. Saber què està en joc el 27-S és imprescindible davant els intents de ridiculitzar els comicis o de pintar això com l’ocurrència d’un grillat.

El marc és necessari per entendre, entre d’altres coses, com és que els unionistes n’hi diuen les eleccions més importants de la democràcia.

Les píndoles del món

Vida d’un objecte

31/07/2015

esteve_SolerEsteve Soler, crític de cinema i teatre

Un entranyable ós de peluix capaç de fer i dir tot allò que sigui políticament incorrecte: fumar substàncies il·legals, pretendre sexualment qualsevol noia explosiva i sobretot llançar tots els insults del món des de la seva petita boca innocent. Amb aquesta idea explosiva, Seth McFarlane va tornar a sumar un altre encert a la seva carrera, marcada per Padre de família, una sèrie brutalment divertida. Ted 2 se centra en l’intent d’aquest peluix de reivindicar la seva humanitat i de deixar clar a tothom que no és un simple objecte.

I, malgrat que la pel·lícula ja no té la frescor del primer lliurament, reuneix un bon grapat de bones situacions. I és que veure parlar els objectes com Ted de la nostra vida personal és divertit i fins i tot podria ser útil. Per posar un parell d’exemples: el vostre llit —o sobretot el vostre sofà— us podria aconsellar sentimentalment després de ser testimoni de què vau fer, amb qui ho vau fer i com ho vau fer. Però, sobretot, l’objecte que ens hauria d’avisar més és el mòbil. Per advertir-nos que fa setmanes que no parlem amb la nostra mare o que no cal agafar la trucada de segons quin comerciant o segons quina exparella. I és que potser algú hauria de començar a vendre objectes com Ted amb urgència.

Les píndoles del món

Mas, Colau i la transparència

30/07/2015

150110_Masreal_50x50Fidel Masreal, periodista

La primera rebuda del president del Govern a la nova alcaldessa de Barcelona va ser més que freda. “Segons com me’l plantegi —el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament—, els diré si és més important això o pagar les farmàcies”, va ser la primera resposta d’Artur Mas. Poc després d’aquelles declaracions, Trias va insinuar una operació amb el PP i altres partits per evitar que Colau governés.

Avui, dos mesos després, primera reunió de treball, a petició de l’alcaldessa. En plena precampanya d’unes eleccions en què els projectes que defensen l’un i l’altra es confrontaran de ple, és possible que el desacord es mantingui. Però fóra bo que la comunicació fos transparent i sobretot fluida, i si pot ser, confluent, o convergent, pel bé dels projectes clau per a la ciutat.

Alhora, els ciutadans tenen dret a saber qui diu què a qui, qui ha de pagar i no paga. I s’imposa des de fa molts anys un finançament just dels ens locals, els grans perjudicats en el repartiment dels fons públics. Perquè si el Govern té dret a reclamar a l’Estat els deutes, el mateix reclamen els ajuntaments respecte a l’Administració catalana.

Les píndoles del món

Dues tasses

29/07/2015

Francesc SolerFrancesc Soler, periodista

En la darrera sessió de control al Parlament, el president de la Generalitat li va preguntar retòricament a Alícia Sánchez-Camacho si a Catalunya el PP algun dia s’asseuria a la taula com a gent civilitzada o si seguiria fent el hooligan. La resposta de Génova 13 a Artur Mas ha sigut la següent: “President, si no vols caldo dues tasses”.

Elegir Xavier García Albiol per disputar les eleccions del 27 de setembre és apostar per un discurs dur, radical i, diguem-ho clar, sovint incendiari. Si l’exalcalde de Badalona pretén combatre l’independentisme amb les mateixes eines usades per atacar la delinqüència als barris més deprimits de la seva ciutat, anem arreglats. Passarem del “limpiando Badalona” al “limpiando Cataluña” i això és una gran irresponsabilitat.

Però esperem que García Albiol, home de bon tracte en les distàncies curtes, hagi après la lliçó de les darreres municipals: com que la raó i la culpa solen estar molt més repartides del que ens agrada reconèixer, tard o d’hora ens haurem d’entendre. Per tant, aquest 27-S tots plegats hauríem de mirar de no fer-nos mal.

Les píndoles del món

La teràpia

28/07/2015

Maiol Roger 50x50Maiol Roger, periodista

La reunió de “polítics anònims” d’ahir va tenir més confessions de les que el rei Joan Carles podria dir jugant al “jo mai mai”.

“Hola, em dic Catalunya Sí que es Pot i tinc un problema amb la independència”, va dir la primera. Els siquespotistes comencen a adonar-se que per al 27-S no n’hi ha prou amb ser la marca blanca d’Ada Colau i que a les eleccions s’hi juga quelcom més que el canvi de quatre consellers.

Aplaudiments, crits d’ànims, i torn per al president Mas: “Hola, em dic Artur, i durant tres anys he dit que les estructures d’estat estaven fetes però només eren un projecte”. El seu cas ja està en fase de rehabilitació i es confia que la metadona aplicada per la via llista única sigui la més efectiva.

La tercera confessió ve des de Génova; “Hola, em dic PP i sóc addicte a impugnar decisions la Generalitat al Constitucional”. Com que no tenen manera de suspendre el 27-S, Sánchez-Camacho creu que amb la tàctica adulta de dir “No tens ous de posar per escrit que les eleccions són plebiscitàries” Mas picarà l’ham.

S’acosten les eleccions i tots aprofiten al màxim la teràpia: qui arribi amb addiccions de la vella política autonòmica no passarà la prova del dòping del 27-S.

Les píndoles del món

Dos films, poca emoció

24/07/2015

esteve_Soler

Esteve Soler, crític de cinema i teatre

Com han de ser avui en dia els nostres herois? Qui ens ha de salvar de la perdició? Ho hem de fer nosaltres mateixos, potser? Aquestes preguntes ronden dues de les estrenes. Primer de tot Pixels, un film que sembla un gag d’El Club de la Comedia allargat i escrit per un nen de 8 anys, però que se salva, no tant per ser una successió inversemblant de jocs d’ordinador, com per reivindicar els inadaptats, els freaks, en aquest cas, convertits en herois per sorpresa. Com li passa també a Ant-Man, un pària, un lladregot, que acaba transformat en un de Los vengadores.

La pel·lícula és una mena d’Ocean’s eleven, un thriller de robatoris, però amb l’humor i les emocions que Marvel ha volgut convertir en la seva marca de la casa. El film funciona i se li poden retreure poques coses, però pertany a aquest gènere que, segons Alejandro González Iñárritu, va camí de destruir Hollywood: els superherois, dels quals es preparen incomptables films i sèries.

¿Com és que la nostra societat ha necessitat ara mateix crear tantes ficcions al voltant de vigilants emmascarats? Tan fràgils ens sentim, de debò? ¿Hem quedat orfes de llei i ordre i necessitem que els restableixi un home amb els calçotets per damunt dels pantalons? Si és així, escolta, aturem la producció de superpel·lícules i comencem a vestir-nos tots de licra i sortim al carrer amb capa per defensar el que sigui: el procés, aturar les obres del tren llançadora o reivindicar que tothom deixi l’aire condicionat a 25ºC. El que toqui.

%s1 / %s2