El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1

El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Les píndoles del món

Les píndoles del món

Si no li agrada la Urbana, canviï-la

24/05/2016

Toni Muñoz 2Toni Muñoz, periodista de La Vanguardia

Ada Colau, com a alcaldessa, es troba ara amb el paperot d’haver de confiar en un cos policial en què no ha confiat mai, i els agents de la policia municipal de Barcelona fa temps que ho noten, això. Hi ha tres casos que han anat minant la moral dels agents.

El primer, el conflicte enquistat amb els venedors ambulants del top manta, tot el dia jugant al gat i la rata. El segon, el cas Garganté, en què el regidor de la CUP va pressionar un metge perquè digués que les ferides d’un manter eren fruit d’una agressió de la Urbana. Ningú del govern de Colau es va voler mullar ni recriminar l’actitud del regidor de la CUP, pensant més en l’estabilitat del seu govern que no pas a defensar una presumpta acusació falsa cap a la Urbana.

I, finalment, el cas de Jaume Asens. El regidor que fins ara era advocat de causes contra activistes va trucar divendres a un advocat de la Urbana per reclamar-li que no demanés presó per al manter que el dia anterior havia clavat un mastegot amb una branca a un agent, una petició que no li correspon a ell, sinó a l’agent ferit.

Això ha estat la gota que ha fet vessar el got. Per damunt de tot, Colau i el seu govern han de pensar que la Guàrdia Urbana no és l’enemic i que, si no els agrada ara, tenen l’oportunitat de canviar-la i fer-se-la seva. Haver guanyat les eleccions i governar la ciutat els dóna aquesta legitimitat.

Les píndoles del món

La corrupció ja no erosiona el PP?

24/05/2016

Enric JulianaEnric Juliana, director adjunt de La Vanguardia

El Partit Popular haurà de dipositar en els propers dies una fiança d’1,2 milions d’euros per a fer front a la responsabilitat civil pel presumpte pagament amb diner negre de les obres de reforma i restauració de la seva seu central al carrer Génova de Madrid. La notícia suggereix la pregunta següent: la corrupció encara resta vots a la dreta espanyola? Els sondejos indiquen que el PP té un terra de més de 6,5 milions d’electors, xifra de la qual no baixa. No és veritat que la corrupció no hagi afectat negativament el PP. Recordem que a les eleccions del 20 de desembre va perdre 3,6 milions de vots i 65 diputats. Una veritable ensulsiada. La qüestió és si encara en pot perdre més. El que és segur és que amb la fiança no en guanya.

Les píndoles del món

Eurodisney al Camp Nou

24/05/2016

santiago_gimenezSanti Giménez, periodista de l’As

Ja em perdonaran, però sempre he estat un ferm detractor de la idea del futbol en família. Vaig començar a passar-m’ho bé quan vaig anar-hi amb els amics i vaig deixar d’anar-hi amb els pares. Sempre he estat asocial. Com deia Antonio Gamero: “Como fuera de casa, en ningún sitio.”
Per això, les celebracions com les d’ahir al Camp Nou em sonen més a espectacle de final de jornada d’Eurodisney, Port Aventura o aniversari en un Chiquiparc que a una veritable celebració futbolera. Les respecto, però no m’agraden per artificials i carrinclones.
La celebració de veritat ha de ser espontània. La del dia de la final, quan es va guanyar una Copa que fa uns mesos no feia il·lusió, però que després del tros de partit que van fer els de Luis Enrique quedarà en la memòria com un triomf memorable.
Com deia Guardiola, no és “què es guanya”, és “com és guanya”.
De la mateixa manera, en el cas de les festes no és tan important pensar en què es festeja, sinó com es festeja.I a mi, les festes guionades mai m’han atret.I menys, en família.

Les píndoles del món

L’èpica que els faltava

23/05/2016

Jordi-CostaJordi Costa, periodista d’Esports a RAC1

Aquest Barça llegendari de l’última dècada ens ha acostumat a guanyar repetidament amb festivals de futbol i exhibicions de superioritat. Li faltava, però, una victòria èpica. Per collons, parlant en plata. Perquè allò de Stamford Bridge va ser més un miracle que una heroïcitat com la d’ahir.

El Barça no només va sobreviure a la inferioritat numèrica durant una hora, sinó que va mostrar la seva millor cara quan semblava tocat de mort arran de la lesió de Suárez. Tothom va fer un pas endavant en solidaritat defensiva i es van sumar una sèrie d’actuacions descomunals com les d’Iniesta, Piqué i Messi, sense oblidar-nos de Ter Stegen, Neymar, Alba i fins i tot Mathieu.

Segur que no va ser el millor partit del Barça, que no va començar bé i que va haver de cedir la iniciativa, però sí que és una de les victòries més emotives que li recordo. Al capdavall, aquest triomf tan patit ha tingut un efecte molt positiu: la manera de guanyar aquesta Copa farà que donem al doblet i a la temporada de l’equip el gran valor que tenen encara que la Champions s’hagi escapat.

Les píndoles del món

El policia que alletava el seu fill

23/05/2016

Tian-RibaTian Riba, periodista

El 2013 un jutge va sentenciar que una parella es podia repartir el permís d’alletament. Ho havia demanat un policia nacional, a qui el Ministeri de l’Interior de Fernández Díaz li negava aquest dret. El jutge que ho va garantir es deia Manuel Ponte. És el mateix jutge que ha desmuntat l’estratègia de batasunitzar el sobiranisme. L’estelada és el símbol de l’anhel d’independència per la via democràtica i pacífica d’una nació. I aquesta llibertat d’expressió i ideologia la garanteix la Constitució.

Vivim a la roda del hàmster. Però una roda pot girar sobre si mateixa mentre es desplaça. I a risc que l’animaló mori marejat per una assemblea de la CUP, referèndum i estelada fan camí en l’imaginari malgrat els plans tancats de Mediaset. Gràcies a molts catalans, però també a molts espanyols. Hi ha una Espanya autoritària i masclista i una Espanya que troba tan normal l’estelada com que un policia nacional alleti el seu fill. I, per cert, el poli d’aquesta història no es deia Del Cerro Grande.

Les píndoles del món

La CUP, els pactes, la ruta

23/05/2016

150110_Masreal_50x50Fidel Masreal, periodista

El 9 de gener la CUP va signar un acord amb Artur Mas per, textualment, “garantir l’estabilitat i l’acció de govern durant aquesta legislatura”. Un acord en què admetia errors en la bel·ligerància envers Junts pel Sí i la seva voluntat inequívoca d’avançar en el procés d’independència.

Han passat quatre mesos i la CUP torna a marcar distàncies respecte a aquesta estabilitat. No és només que en l’eix esquerra-dreta cupaires, convergents i Esquerra ocupin tres llocs diferents. És que tots tres tenen camins divergents respecte a l’anomenat full de ruta independentista. Com ampliar la majoria sobiranista, quan i com desobeir, quina actitud adoptar respecte a l’espai del colauisme… Són algunes de les discrepàncies a resoldre. Dubtes que afecten també l’ANC i que justificarien un replantejament a fons del sobiranisme.

Dit això, a la CUP li passa, com ha dit David Fernàndez, que no ha raonat prou com practicar la seva relació amb el poder, amb la presència institucional i els pactes. I pactar és cedir. I garantir una mínima estabilitat temporal per desplegar projectes.

Les píndoles del món

Una pregunta sobre les estelades

20/05/2016

Enric JulianaEnric Juliana, director adjunt de La Vanguardia

La delegada del Govern a Madrid ha inflamat expressament la final de la Copa del Rei prohibint l’exhibició d’estelades a l’estadi Vicente Calderón. La voluntat de caldejar l’ambient i crear un clima de tensió sembla bastant clara. La pregunta, però, és la següent: és una iniciativa de la senyora Dancausa, membre de l’ala dura del Partit Popular madrileny, o estem davant una estratègia ben planificada del partit del govern per anar tensant l’ambient polític quan falten sis setmanes per a la repetició de les eleccions generals? Fa menys d’una setmana, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría deia a La Vanguardia que calia aprofitar la via del diàleg oberta amb Catalunya.

Les píndoles del món

L’enterovirus

20/05/2016

Elisenda RocaElisenda Roca, periodista

És normal que, després de quaranta-vuit casos de criatures menors de sis anys afectades per l’enterovirus D68 i D71, els pares i mares estiguin preocupats. Molt preocupats. Segurament mai n’havien sentit a dir res fins ara. El neguit creix si no hi ha prou informació. I creix més encara quan el que es produeix és desinformació. Els pediatres ja estan alertats i saben com prevenir-ho, detectar-ho i tractar-ho. El millor que es pot fer és parlar amb ells per saber reconèixer els símptomes i no fer cas de rumors i alarmes que corren pels grups de WhatsApp i les xarxes.

Si bé les directrius de Salut són clares (als metges, extremar les precaucions en el diagnòstic per no infravalorar casos, i a les famílies, seguir unes normes bàsiques d’higiene per evitar contagis), hauria d’haver reaccionat amb més rapidesa i no esperar a fer comunicats un dia i mig després que es disparessin totes les alarmes als grups familiars de WhatsApp. L’alarma crea inseguretat i neguit. I amb la salut no s’hi juga.

Les píndoles del món

La nova Bèlgica

20/05/2016

ebellaEmili Bella, periodista d’El Punt Avui

Venim d’un historial els últims anys d’avions que es perden misteriosament, avions abatuts sobre territori ucraïnès en guerra, avions que estavella un copilot voluntàriament i avions objecte d’atemptats. Aquesta vegada les autoritats egípcies han sortit de seguida a deixar la porta oberta a la possibilitat que es tracti d’això últim.

És significatiu, tenint en compte que quan a l’octubre va explotar a l’aire un avió rus provinent de Sharm al-Sheikh, el Caire va trigar mesos a admetre l’autoria terrorista. Esclar que en aquella ocasió l’aparell s’enlairava d’un aeroport egipci, mentre que aquest cop venia de París: és més fàcil assenyalar errors de seguretat en l’ull de l’altre que el caos propi. Si es confirma l’autoria gihadista, la seguretat francesa haurà tornat a quedar en qüestió una altra vegada, i ja no s’hi valdrà mirar Bèlgica per damunt de les espatlles.

Les píndoles del món

‘El rei borni’

20/05/2016

Toni VallToni Vall, periodista

L’actualitat és capritxosa i moltes vegades ben reveladora. El rei borni s’estrena quan el cas Quintana encara arrossega serrells que fan de mal resoldre, quan el cas Benítez ha tingut una sentència judicial fastigosa, quan algú decideix perquè sí, perquè li dóna la gana, que una bandera ha de ser prohibida. El rei borni tracta de tot això, de l’arbitrarietat, de la lluita contra la resignació, de l’abús de poder, de la impunitat, del compromís amb un mateix, de la valentia, de la por. I ho fa amb la més intel·ligent de les mirades, la que es vehicula a través de l’humor, de la brutal empremta del sarcasme, del diàleg esmolat que penetra a fons en l’espectador. El film de Marc Crehuet és un cúmul de bones notícies. Una obra madura, de profund calat social, rodada amb un ofici impecable, en què quasi tot funciona com un rellotge i proposa un panorama no gaire estimulant, que retrata aquest món de bojos manera molt poc complaent, quasi apocalíptica. Realisme, se n’hi diu.

Les píndoles del món

L’estelada i el martell

19/05/2016

Quico SallésQuico Sallés, periodista de La Vanguardia Digital

Un estat ha de veure’s molt feble si com a solució a una situació política decideix prohibir-ne la bandera. De fet, no era cap sorpresa: abans-d’ahir van ser els ajuntaments; ahir, els espais públics; avui, els camps de futbol, i demà ho seran els balcons de les cases, els llocs on un estat desconcertat només pren decisions encara més desconcertants com ara prohibir brandar una estelada.

Malament rai quan l’única sortida és prohibir. Em recorda els meus anys de paleta, quan un oficial amb humor deia que si una cosa no entra, no la forcis i fes el favor de portar un martell més gran. Així actua un estat desbordat per un independentisme que no entén i que, en canvi, permet una marxa neonazi pel centre de Madrid aquest dissabte.

Davant de la decisió de no permetre estelades cal recordar que tan absurd és prohibir com fer cas d’una prohibició absurda. I aquí el Barça, el famós club dels valors, hi té la paraula i la clau de volta de tot plegat. Que pensin en el mestre Ioda: camins a la victòria, n’hi ha i no passen per aixafar l’enemic.

Les píndoles del món

Puigdemont s’equivoca no anant a la final de la Copa del Rei

19/05/2016

joan lopez alegre okJoan López Alegre, historiador i professor de comunicació política

Puigdemont s’equivoca no anant a la final de la Copa del Rei perquè s’han prohibit les estelades. Hauria de ser conscient que representa el conjunt dels catalans i, per tant, dels culers catalans de tota sensibilitat, i no anar al partit és, sobretot, un menyspreu a tots els afeccionats que aniran al camp amb senyeres catalanes legals o simplement amb banderes blaugrana. President, és que si no ets indepe no pots ser del Barça? La delegada del Govern a Madrid s’ha equivocat, està a temps de rectificar. Li hauríem de preguntar què passa si algú es presenta al Calderón amb una bandera tricolor de la República o de la confederació sudista americana.

Però el fet és que els que fan tants escarafalls perquè no els deixen portar una estelada no tenen la mateixa sensibilitat quan al seu Ajuntament envien la bandera espanyola a la bugaderia de forma indefinida. És una veritable llàstima que la patrimonialització del Barça per part d’uns quants no permeti a tots donar-li suport en una final. Sort que ahir Piqué va tenir un bon dia i va dir que li sembla molt bé que la selecció espanyola vingui a jugar a Cornellà-el Prat o al Nou Camp.

Les píndoles del món

De la basquitis a la catalanitis

19/05/2016

Maiol Roger 50x50Maiol Roger, periodista

Ni el Govern en ple fent un aurresku enmig del Parlament hauria aconseguit generar més expectació que la visita d’Arnaldo Otegi. Què té el líder abertzale per marejar la política catalana i fer que tot giri al seu voltant? Doncs entre la tradicional fixació catalana pel País Basc, la catalanitis que sembla venir ara d’Euskadi i la precampanya de les espanyoles, que fa emergir una batalla per veure qui s’enfada més amb els dolents, hi trobem la mescla perfecta.

Entre els que veuen Otegi com Mandela i els que el veuen com Satanàs emergeix un important sector que el veu com algú que va fer la guerra i fa temps que fa equilibris per buscar la pau. La pau no vol espectacles, ni tampoc confrontació amb unes víctimes instrumentalitzades per un PP que a la mateixa hora que dóna lliçons de democràcia prohibeix que es llueixin banderes en el camp de futbol. Ole tú.

A l’independentisme català hi havia quebequitis, basquitis, després escocitis, i ara alguns dubtes, però el hàmster ha fet que els que abans generaven fascinació ara vinguin a prendre nota de com es fa un procés en pau.

Les píndoles del món

Retorn al passat

18/05/2016

Elisenda RocaElisenda Roca, periodista

Perdoneu però m’estic mossegant la llengua per no dir alguna cosa gruixuda. Que aquest estudi sigui del 2016 vol dir que seguim com sempre. Seguim fent d’escarràs a casa, eternes cuidadores de fills i familiars grans. Què és aquesta tirania? Estem retrocedint en el temps? O les dones vivim en un permanent Dia de la Marmota? Només les dones hem de témer perdre el lloc de treball si som mares? Ens hem de sentir frustrades si per tenir un fill no podem conciliar-ho? On són els homes? On són els pares del segle XXI?

Quan una dona accedeix a un lloc de responsabilitat inevitablement se li fa la pregunta: “Com t’ho faràs amb els fills?” Pregunta que, de cap manera, mai, se li fa a un pare. Hauríem de començar a fer estudis seriosos per veure fins a quin punt s’involucren els homes, els pares moderns, en la vida del fill des que neix. Potser a més d’un directiu li caurà la cara de vergonya. Quan tots els homes s’involucrin de veritat en la criança d’un fill veureu com correran a fer una llei de conciliació!

Les píndoles del món

Pressupostos inflats

18/05/2016

Miquel NoguerMiquel Noguer, redactor en cap d’El País Catalunya

Ara que ja es veu que l’IRPF no es tocarà i que el debat només ha servit perquè Esquerra i Convergència marquessin terreny en precampanya, seria bo començar a parlar seriosament dels pressupostos. El Govern els presentarà dimarts.

Cal veure què passarà amb l’ajust de 3.400 milions que caldria fer per complir amb el nou objectiu de dèficit. El més probable és que el Govern l’intenti dissimular posant als comptes partides no garantides que permetin xutar la pilota endavant. Ja ho va fer Mas-Colell l’any passat, quan va inflar els comptes amb uns ingressos de 2.300 milions que mai van arribar. El resultat ara ja el sabem: un dèficit que multiplica per quatre el que havien compromès.

El Govern ha canviat. El conseller també. Però l’equip de Junqueras ja ha dit que posarà als pressupostos partides pendents de negociar amb Madrid. A més ho faran els mateixos que diuen que amb Madrid ja no hi ha res a parlar. Per tant, seria bo que als comptes hi afegissin una clàusula, només una. ¿Qui es responsabilitza del nou dèficit? ¿Qui el pagarà? Com que la clàusula no hi serà, sí que tenim dret a demanar a una cosa: una mica de seriositat.

Les píndoles del món

Un dels grans debats pendents

17/05/2016

150110_Masreal_50x50Fidel Masreal, periodista

El de la reforma del sistema fiscal és un dels grans debats pendents. Un debat que va més enllà de l’IRPF, “l’impost dels pobres”, segons el defineixen sarcàsticament els poders financers. Quan Eulàlia Reguant, de la CUP, diu que li sembla bé apujar l’IRPF a les rendes altes, afegeix que cal un plantejament global. I ho diu per qüestions com patrimoni, successions, i altres tributs, alguns suspesos pel Constitucional.

El problema polític és que aquest debat mostra les diferències notables entre Esquerra i Convergència en aquesta matèria i, encara més, mostra com l’equip d’Economia del Govern va per lliure buscant complicitats amb la CUP, i el president Puigdemont desautoritza l’operació. Mentre no arribi la independència, si arriba, veurem tensions creixents en aquests terrenys entre republicans i convergents. L’única incògnita és si seran tensions suportables per l’estabilitat parlamentària i governamental. Mentrestant, segueix pendent un debat sobre qui paga quins impostos, de forma efectiva, justa, progressiva, i sobre elusió i transparència.

Les píndoles del món

Terrible combinació

17/05/2016

Enric SierraEnric Sierra, adjunt al director de La Vanguardia

Els escassos 1.300 habitants de Bonmatí s’han llevat avui desitjant que la tragèdia que van viure ahir fos un malson. La vida de la seva petita veïna de 4 anys va ser arrencada d’una revolada davant la seva mare per un conductor begut i drogat. Ahir es va donar una terrible combinació: un voral que no ho era, una carretera comarcal que no té en compte que també és camí per als vianants i un conductor descontrolat.

Malauradament, la imatge del lloc de l’accident de Bonmatí, amb una via precària sense lloc per als vianants, és molt similar a la de moltes altres poblacions catalanes, on la convivència entre el trànsit rodat i les persones es fa cada dia amb risc per a la vida dels més febles. Cal que caigui tot el pes de la llei sobre aquest conductor sense ànima que va fugir, però també cal donar un seriós toc d’atenció als responsables de planificar les carreteres locals del nostre país, que, desgraciadament, són les grans oblidades a cada pressupost d’inversions en infraestructures.

Les píndoles del món

Més educació

17/05/2016

Luque_blancXavier G. Luque, periodista de La Vanguardia

No hi ha res més lluny d’un ciclista inexpert que Josep Antoni Escuredo. Parlem d’un gran especialista del ciclisme en pista, tot un medallista en Jocs Olímpics i en campionats del món. De la pista, insisteixo, on els corredors dominen la bicicleta com ningú i saben fregar-se i mantenir l’equilibri a velocitats impensables pel profà. Però Escuredo també sap què és entrenar-se pels nostres mons de Déu, l’autèntica selva que apareix quan surts amb un vehicle lleuger i sense motor pels carrers i les carreteres catalanes.

Diumenge passat, sense anar més lluny, un lector de La Vanguardia detallava, en una carta que us recomano, els perills que diàriament esquiva a Barcelona per anar a la feina en bicicleta. Vol dir això que el ciclista és sempre i de forma irrebatible el punt feble de la circulació? En absolut. Però val la pena reflexionar abans de culpar col·lectius en bloc sense entendre que el gran debat de fons gira al voltant de la manca d’educació. D’educació en majúscules. I que aquest mal s’escampa per tot arreu, tant és que parlem de bicicletes, de cotxes, de motos, de conductors d’autobús… o de taxistes, evidentment.

Les píndoles del món

Justa i valuosa

16/05/2016

jordi_costaJordi Costa, periodista de RAC1

L’actuació col·lectiva madura i la contundència de Luis Suárez a Granada van acabar de rubricar un títol de Lliga completament merescut perquè el Barça ha estat líder 27 de les 38 jornades i, sobretot, perquè llevat d’un parell de setmanes d’apagada, ningú no ha jugat millor a futbol. Fins i tot Zidane ho va admetre amb un fair play admirable.

Serà la Lliga de Suárez pels seus 40 gols (14 en les últimes cinc jornades, quan el més calent era a l’aigüera) i, per mi, també la de Piqué, que ha fet d’altaveu anímic de l’equip quan tots ens pensàvem que ja estava guanyada i quan es van adonar que s’haurien de tornar a arremangar per guanyar-la. I aquest és el gran mèrit.

Però al marge de justa, és una Lliga que té més valor del que semblaria un títol que aquest equip llegendari ha aixecat en vuit de les últimes dotze edicions. És la certificació d’una era de domini barcelonista que no pot quedar eclipsat encara que el Madrid guanyi la Champions. Malauradament, encara que els culers s’aboquessin al carrer en la rua exprés d’ahir i encara que l’equip faci doblet diumenge, tots sabem que la nota final de la temporada, com a mínim l’anímica, no la tindrem fins el 28 de maig a Milà.

Les píndoles del món

Enemics

16/05/2016

xavi puigXavi Puig, periodista de RAC1

El cas d’Escuredo, malauradament, és un cas més en una relació massa conflictiva entre els ciclistes i els conductors. La poca cultura de la bicicleta que hi ha al nostre país, el poc coneixement que tenim tots plegats del codi de circulació (conductors de vehicles motoritzats i també ciclistes) fan difícil trobar-hi una solució.

El ciclista i el ciclisme és vist com un enemic per a molts conductors, com un perill, com un obstacle, com un hobby i no com un mitjà de transport. I els conductors de cotxe són vistos com un perill per als ciclistes.

Escuredo se’n sortirà. Malauradament n’hi ha molts que no ho aconsegueixen.

Tots hi han de posar seny. Els conductors de cotxe, els ciclistes i les autoritats. Posar-hi de la seva part perquè les carreteres siguin més segures per a tothom, reduir els radars recaptatoris i aprofundir en la seguretat dels protagonistes que comparteixen l’asfalt. O ens ho creiem o malauradament Escuredo no serà l’últim. I també és veritat que, si ens ho acabem creient, de pertorbats n’hi continuarà havent. I no només a la carretera.

%s1 / %s2