Cristina Puig, periodista
Com més va, menys ho entenc. I suposo que és perquè no es pot entendre de cap manera. El cas dels Maristes ens ha tocat de prop però el drama dels abusos sexuals s’estén per tot el món. De vegades relacionats amb l’Església, de vegades amb el mateix dimoni dins de casa. Passava abans i continua passant ara. Tinc un familiar a qui sempre he sentit dir que a l’escola els capellans li tocaven el cul. I ja n’ha complert 70.
S’han fet pel·lícules i documentals amb testimonis que fan esgarrifar quan recorden la infància i l’adolescència robades a mans d’indesitjables que abusaven d’ells. És feina de tots, dels pares, dels governs, de les escoles, dels mitjans de comunicació... garantir als menors que la seva integritat sexual, i la que no ho és, no serà violada.
No es tracta de criminalitzar la comunitat educativa però cal que els pares disposem de garanties que les escoles, els esplais, les colònies, els clubs esportius, o qualsevol que sigui el lloc on portem els nostres fills pensant que se’n cuidaran i ens els faran millors persones, hi hagi un protocol que eviti que mai més es pugui silenciar una porqueria d’aquestes dimensions... Ara en coneixem el nom, però, quants Benítez hi ha encara, abusant de menors, emparats pel silenci?