Maiol Roger, periodista
Mira que són rars, aquests de la CUP. Quan ens hem acostumat a les samarretes es posen corbata. D’abraçar Mas passen a repudiar-lo. I ara demanen una presidència coral, com si a part de manar s’hagués de presentar a l’Oh happy day.
Mira que són rars, aquests de la CUP, que es passen quinze dies de campanya repetint que no faran president Mas, i ara volen complir-ho! Abans la CUP era un nadó a qui se li reien totes les gràcies i ara que s’ha fet adolescent el processisme espera que maduri. Com més pressing CUP hi hagi perquè investeixin Mas pel bé del país, més ganes hi ha de convertir la furgoneta en un foodtruck de botifarres al "camamilla party".
Potser no és tan difícil. Uns entendran que la CUP no vol repartir-se el pastís, que per això ja tenen el seu, el CUPcake. I els altres sabran que allò de "Siguem realistes, demanem l’impossible", avui en dia seria un tuit normalet. Però per molt soroll que fem sembla que ells ho tenen clar i van negociant primer el què, que és l’important, i després el qui, que ja ho trobarem. I no cal patir. Les fases del procés són com un dissabte a la tarda: la pel·lícula, al final, acaba bé.