Elisenda Roca, periodista
A hores d'ara, Andreas Lubitz s'assenyala com a únic culpable d'estavellar voluntàriament l'avió de Germanwings víctima d'un trastorn mental. Sense rastre encara de la segona caixa negra, que podria aclarir si va haver-hi alguna errada mecànica, comencen les especulacions dignes d'un programa sensacionalista.
Ens inunden de declaracions d'una exparella que explica els malsons del copilot, que patia atacs d'ansietat; es comenta si era la riota dels seus companys, que l'anomenaven Andy Tomato; es parla sobre els suposats problemes de visió, i que si el dia de l'accident no podia haver volat perquè tenia una baixa mèdica que ell havia estripat i que van trobar a les escombraries, més una suposada depressió i ingesta de psicofàrmacs.
Tot plegat no ajuda gens els familiars de les víctimes, que hauran passat de l'estat de xoc a l'odi profund cap al possible causant de la terrible desgràcia. L'únic clar és que el protocol de seguretat ha fallat. Com és possible que en una cabina no sigui obligatori que hi hagi sempre dues persones responsables de l'avió, com passa als Estats Units des del fatídic 11-S? El debat sobre la seguretat als vols europeus de baix cost és prioritari.