Nacho Corredor, politòleg
Per un espectador extern la política catalana deu ser molt entretinguda. Un punt de fantasia, un punt de drama, a vegades comèdia, molt de suspens… Depèn del dia. No sé, però, si aquesta tranquil·litat que dóna als de fora no haver de conviure amb aquesta realitat és la mateixa sensació que tenen els ciutadans amb diverses necessitats i preocupacions i que fa uns quants anys que viuen en un debat monotemàtic i circular.
En tot cas, després d’uns quants mesos d’estira-i-arronsa, i per sorpresa, CDC i ERC sembla que presentaran una llista conjunta per al proper 27-S amb un programa nítidament independentista.
En aquest context, queda clara la posició dels partits independentistes sobre el que volen fer si el 27-S obtenen la majoria absoluta (un altre debat necessari és si per fer el que pretenen cal la meitat més u dels escons, la meitat més u dels vots, o una majoria qualificada, tenint en compte que es tracten de decisions difícilment irreversibles), però encara estem a l’espera que diguin què passa si no aconsegueixen aquesta majoria. Dimitiran tots en bloc? Dimitirà Mas? Dimitirà Junqueras? Tornaran a convocar eleccions? Renunciaran a plantejar en uns quants anys un procés de secessió?
Les eleccions es fan perquè els ciutadans puguin escollir entre diferents projectes polítics. En funció dels resultats els projectes més votats poden tirar endavant (o no, com hem vist fa uns dies a Grècia), però també en funció dels resultats els candidats més castigats (i amb tants candidats de partits i independents sembla difús personificar una hipotètica derrota) assumeixen les conseqüències.
Per això, seria sa que es comencés a plantejar amb detall què passaria en cas que perdés aquesta opció. Més enllà, això segur, que la fantasia, el drama, la comèdia, però sobretot el suspens, seguirien instal·lats un temps més a la política catalana.