Albert Gimeno, redactor en cap adjunt a la direcció de La Vanguardia
Després de l’anunci explosiu de la configuració d’una llista única de l’independentisme per al 27-S —explosiu perquè s’ha tardat molts mesos per acabar a la casella de sortida que va dibuixar el president Mas—, el sobiranisme ha entrat en una fase d’excitació pròpia del corredor que creu veure a prop la línia d’arribada.
Es dóna per feta una victòria aclaparadora de la llista dels amics de conveniència —CDC i ERC— i com creuen els apòstols de l’estelada només es pensa en els terminis que portaran Catalunya a deslligar-se del control de la pèrfida Espanya.
Per la seva banda, el president Rajoy, que ara fa declaracions a tota hora, va mirar de recordar als sobiranistes que cap resultat a les urnes farà alterar la sobirania nacional. Ens queden uns mesos al davant de reforçament de posicions. Per uns ja tot està fet, i pels altres el marc de la llei resistirà qualsevol cosa.
Madrid haurà de prendre nota del resultat electoral del 27-S si venç l’independentisme d’una manera contundent, però això per si sol, no serà suficient per marxar d’Espanya. La propaganda sobiranista necessita repic de tambors però estaria bé que qui voti per la llista única sàpiga que el camí cap al seu desig trobarà moltes més complicacions de les que li fan veure els cinc magnífics que encapçalen la candidatura.