Toni Vall, periodista
No entenc res. Quins premis tan estranys. Que quedi clar que Birdman m’encanta i que premiar-la és en si mateix tota una transgressió, però no acabo de veure clar a què treu cap que l’Acadèmia de Hollywood s’hagi apassionat de sobte per aquest conte al·lucinat d’Alejandro González Iñárritu. De debò que els ha agradat més que el fascinant relat de Richard Linklater i el seu Boyhood? Que un dels films més atrevits, poètics i commovedors de l’última dècada se n’hagi anat quasi de buit em sembla incomprensible. Com també m’ho sembla que Eddie Redmayne s’hagi imposat al fascinant exercici creatiu de Michael Keaton. Premiar dos personatges malalts: Stephen Hawking i la pacient d’Alzheimer de la gran Julianne Moore és pura correcció política. D’altra banda, com és possible que la desfilada de grans noms de Hollywood per l’escenari del Dolby Theatre hagi estat tan absurdament gasiva. On eren les estrelles? A casa, escarxofats al sofà? No els interessa presumir d’star system? La nòmina de pepes i toies ha estat colossal i els premis, repeteixo, més estranys que un gos verd. Birdman és la triomfadora, només ens faltava això: ara resulta que fins i tot els Oscars són hipsters.