Xavi Pardo, crític de teatre de RAC1
Previsibles, sense sorpreses. En una casa d’apostes, els Butaca no farien gaire fortuna. El fet que els premis siguin de votació popular fa que sempre tinguin més números de guanyar els espectacles que han congregat més públic i els actors que tenen més tirada entre els espectadors. Això ha fet que 14 de les 19 Butaques s’hagin repartit entre només quatre espectacles, i tots quatre han repetit o repetiran aquesta temporada a la cartellera. Res a dir, el públic mana, i els quatre són excel·lents muntatges.
El rei Lear, una fita de Lluís Pasqual. Terra baixa, un prodigi. El curiós incident del gos a mitjanit, una meravella. I El petit príncep, un gran musical. Però juguem a fer d’advocat del diable. Si el públic mana, per què entre els nominats no hi ha cap dels espectacles més vistos la temporada passada? Ni Mar i cel, ni Sister act, ni Polònia el musical…? Doncs perquè hi ha una comissió que tria els nominats. I està bé que així sigui, si no, acabaríem premiant els Morancos. Però és lícit que ens preguntem: com es trien, quin és el criteri? Ara bé, això ja seria ficar-nos en un vesper.