RAC1ncentrat
Ara, de 6 a 8 h
RAC1ncentrat
amb Edu de Batlle
En Directe
I després, de 8 a 12 h
El món a RAC1
amb Jordi Basté

Caïm i Abel, llums i ombres

Xavi Pardo, crític de teatre de RAC1

Marc Artigau ha escrit una història èpica, un drama que mira als ulls d’aquesta societat contemporània i d’un món que, com més global és, més tanques aixeca. En certs aspectes, Artigau ens remet a Mouawad, a l’èpica i la poesia d’Incendis, una de les influències més clares del text. Malgrat el títol i les referències bíbliques constants, Caïm i Abel no és la història de dos germans, sinó la de dues famílies. L’una viu al nostre cantó de la frontera, perfectament reconeixible. L’altra, quilòmetres enllà, on la lluita per la supervivència és el pa de cada dia i la idea d’Occident s’assimila a la terra promesa.

El muntatge, de més de tres hores, té alguns trumfos. El personatge del pare, que interpreta un magnífic Lluís Villanueva és absolutament deliciós. I el Caïm de Marc Rodríguez destil·la naturalitat. Ells dos són el millor de l’obra, fins al punt que el muntatge se’n ressent quan no en duen el pes. De punts febles també n’hi ha. El repartiment és massa ajustat per un text tan ambiciós. Això obliga els actors a interpretar més d’un personatge i a anar-se’ls intercanviant, cosa que pot acabar desconcertant. I no ho negarem, unes tisores no li farien cap mal. La grandesa d’una història no té per què ser directament proporcional a la seva durada, i aquest n’és un exemple.