Nacho Corredor, politòleg
El risc d’aquest curs polític que avui comença, si és que mai ha arribat a acabar-se l’anterior, és que d’aquí a uns mesos la conclusió de tot plegat sigui que els independentistes són uns nazis o que els contraris a la independència són uns franquistes. La intensitat del debat al qual assistim no hauria de ser excusa per acostumar-se al reduccionisme, ni molt menys per contribuir a la fractura de la societat. Amb un debat tan polaritzat i unes majories tan ajustades, passi el que passi, a partir del 27 de setembre caldrà tenir el cap molt fred.
L’endemà del 27-S Catalunya no serà independent, però en funció del resultat a Espanya les coses mai no tornaran a ser iguals. El principal problema de la majoria dels partits contraris a la independència és que fins fa ben poc no van assumir que, efectivament, a Catalunya hi havia un desencant considerable envers la resta d'Espanya. Però la resposta, que arriba tard, no pot ser l’insult ni l’extorsió. Si mai algú va cobrar comissions per concessions, està molt bé que els responsables n’assumeixin les conseqüències i vagin a la presó. El que no està gens bé, però, és que fins que els suposats comissionistes no van desafiar l’Estat aquest no dediqués gaires recursos a investigar-ho.
Les properes setmanes seran d’una gran intensitat, i molts ciutadans ho viuran amb molta il·lusió. No obstant això, ens juguem el futur polític de la propera dècada i la cohesió d’una societat sencera. Per això, l’únic que demanaria als nostres representants —a tots— és que estiguin a l'altura de les circumstàncies, i que siguin capaços de transformar tota l’emoció del moment en un debat serè que sigui útil per fomentar la convivència entre els que pensem diferent i fer-nos la vida més fàcil.