Francesc-Marc Álvaro, periodista de La Vanguardia
A quatre dies de les eleccions municipals, el servei de Rodalies ahir va tornar a petar. I ho va fer a gran escala. Més de 80.000 usuaris de Renfe ens vam convertir en una mena de figurants de la sèrie The walking dead fent una gimcana esgotadora per arribar al lloc de feina o estudi. Zombis perduts per les andanes, sense cap informació ni solució.
La metàfora del drama era el compte oficial de Twitter de Rodalies, que parlava de la Fórmula 1. Res va funcionar. Hi estem tan acostumats que, ara com ara, ja només aspirem a no prendre mal. Aquest cop van fallar uns arxius informàtics de l'ordinador central del Centre de Control de Trànsit. Renfe ha donat la culpa a Adif (un clàssic) i Adif ha donat la culpa a l'empresa proveïdora, Schneider. El president d'Adif ha dit "estem donant un servei fatal", com si fos novetat.
Les amenaces del conseller Vila han tornat a sonar a cançó de l'enfadós i les promeses de la ministra Pastor ens han fet riure. La realitat és que el Govern espanyol no inverteix, la Generalitat no ens defensa, Renfe i Adif ens maltracten i el resultat és un tren colonial. Un tren de pena com aquell que vèiem a les antigues pel·lícules del Tarzan. Només puc fer una cosa: cridar "Yuyu-Yuyu!".