Enric Sierra, adjunt al director de La Vanguardia
Aquesta hora molts oients escolten la ràdio des del transport públic, ple a vessar, i des de les retencions habituals a les entrades de Barcelona. Moltes d’aquestes desenes de milers de persones pertanyen al col·lectiu anomenat català emprenyat, un terme que va encunyar fa deu anys el company Enric Juliana quan la gent començava a estar tipa de les conseqüències del dèficit de les infraestructures.
Arran d’això, i per aplacar l’emprenyamenta general, ens van prometre 4.000 milions d’inversions a la xarxa de Rodalies abans del 2015. Superada aquesta data, només han invertit un 10% i gràcies. Ha passat una dècada i ara estem pitjor perquè a la falta d’inversió cal afegir l’envelliment de la xarxa i l’augment de la demanda per la pressió política a deixar el cotxe. I mentre això passa, el nyap del túnel del Pertús suposarà que el poc diner que hi ha per infraestructures se l’endurà l’empresa del president del Reial Madrid, que deu estar tot el contrari que emprenyat. Deu anys després ja hem arribat al nivell del català supercabrejat.