Xavi Pardo, crític de teatre de RAC1
Catalunya està en una situació terminal. És el diagnòstic rotund que Narcís Comadira ens ofereix a L’hort de les oliveres, un hort que, com el de Txékhov, haurà de desaparèixer en nom del progrés i els diners. Tot són símbols, a l’obra de Comadira, un text magnífic i clarivident que funciona com una al·legoria d’una pàtria moribunda. Al·lusions constants a la situació actual del país i reflexions implacables, la majoria en boca del personatge de Narcís Cordelira, àlter ego de l’autor.
Tot plegat amb picades d’ullet al Hamlet de Shakespeare (perquè al capdavall és Catalunya qui ha d’escollir entre ser o no ser) i també als Evangelis, perquè el que estem presenciant no deixa de ser un Sant Sopar que, necessàriament, haurà d’acabar amb un sacrifici. Xavier Albertí signa un muntatge valent, dels que donen sentit a una institució com el Nacional, i que està perfectament a l’altura del teatre contemporani europeu. Però fet des d’aquí i parlant d’aquí, sense complexos, amb Toldrà i Mompou, amb Comadira i Albertí, amb l’Arànega i el Rubèn de Eguia. Tot un símptoma de maduresa teatral.