Jordi Bianciotto, crític musical d'El Periódico
Abans, Coldplay era un grup de pop emotiu que a poc a poc va anar arreplegant més públic fins a arribar a omplir estadis. Ara, és a l’inrevés: Coldplay vol continuar omplint estadis i dissenya els seus discos amb aquest objectiu. El nou, A head full of dreams, té tots els ingredients per brillar a un gran espai: pop lluminós, grandiós, suaument èpic. I la posada en escena a l’Estadi Olímpic va tenir forma de gran espectacle, ple de llums, confeti, pirotècnia, comunió amb les grades, tot amb un punt una mica passat de voltes, ebri d’eufòria multicolor.
El mateix públic va formar part de l’attrezzo amb les seves polseres de colors, en una lliçó de com es pot integrar tot l’estadi en una dinàmica escènica. La música, però, es va mostrar una mica més pobra que en altres temps: Coldplay ha après a seduir a l’engròs i a transmetre entusiasme i bonhomia, però es va mostrar a l’Estadi una mica lligat a una fórmula sonora limitada, de melodies boniques però inflades. Més pendents, en fi, de fer un espectacle que un concert.