Tu diràs
Ara, de 22:30 a 1:05 h
Tu diràs
amb Aleix Parisé
En Directe
I després, de 1:05 a 2 h
La competència
amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau

Contra la gent

Eduard Voltas, periodista

La política té els seus ritmes i no sempre són comprensibles per a la majoria dels mortals. Després d'uns tensos mesos de guerra freda entre Convergència i Esquerra, de sobte i sense previ avís ha començat el desglaç. En 48 hores s'ha passat de l'immobilisme absolut a una més que visible excitació transversal per l'aparent imminència d'un acord d'unitat. Què ha passat? Segurament molts factors hi han ajudat: el divorci entre Convergència i Unió, els bons oficis de Jordi Sánchez al capdavant de l'ANC, l'amenaça del pacte entre Podem i Iniciativa, la proximitat del 27-S i, sobretot, la constatació per part de tots els actors sobiranistes que el camí de la divisió i el mal rotllo portava la causa de la independència de cap al precipici.

Ningú no sap encara quina forma exacta prendrà l'acord d'unitat, però s'ha estès la conjura de fer del 27-S un autèntic plebiscit sobre la independència. La reacció nerviosa, ahir, dels que voldrien unes eleccions autonòmiques normals, com Iceta o Duran Lleida, no deixa de ser un indicador del temor que genera un acord d'unitat independentista. Temor que es converteix directament en pànic si finalment el protagonisme principal el té la societat civil que ha mobilitzat de forma espectacular aquest país tres anys consecutius. Perquè fer campanya contra un partit polític és fàcil, però com es fa una campanya contra la gent?