Nacho Martín Blanco, periodista
Després de les eleccions de 27-S cobra força la tesi de l’equidistància a l’hora de repartir responsabilitats en l’embolic català. Tan culpables del desgavell d’una societat partida per la meitat —per utilitzar l’expressió que emprava el president Mas el 2011 abans d’abocar-se al procés—serien els independentistes com el PP i el govern de Rajoy. Alguns s’hi apunten de bona fe, d’altres per oportunisme polític. Però compte perquè, per molt confortable que sigui, l’equidistància implica sovint un error de diagnosi que condueix irremissiblement a solucions injustes i calamitoses.
Si el problema català es resolgués defenestrant el PP, estic convençut que inclús la immensa majoria dels seus potencials votants posarien el seu compromís amb la unitat constitucional d’Espanya davant de les sigles de partit i donarien suport a la defenestració. Però que no s’enganyi ningú: el problema de Catalunya no s’arregla enterrant el PP sinó revertint l’odi i la demonització d’Espanya que els nacionalistes fa 35 anys que practiquen impunement des de les institucions d’autogovern de la Generalitat i el seu aparell de propaganda.