Santi Giménez, periodista de l'As
La indústria famacèutica catalana no es mereixia un cosa així. Álvaro Morata va tirar ahir per terra el Sant Jordi de les farmàcies catalanes, que estava previst per al 6 de juny. Tones d'anticoagulants, digitalítics, inhibidors del modus sinusal, diurètics, astringents, antidepressius, tranquil·litzants de tota mena, prozacs, diazepans i reserves de viagra per si de cas, es quedaran al magatzem. No hi haurà final Barça-Madrid. Un jugador del planter del Madrid va exercir el paper de Bruce Willis a Armageddon i va esmicolar el meteorit quan estava a punt d'estampar-se amb el planeta Barça.
Ara, és molt fàcil dir que potser aquesta era l’ocasió de guanyar el Madrid en una final, que això, un dia o altre, havia de passar, que val més jugar contra ells sempre que Messi estigui tan fi com ara. Però no ens enganyem: ens venia a sobre una prèvia de 22 dies, i 22 dies són molts. La preparació de la final podia ser més llarga que una campanya electoral per a Ada Colau. El megàfon estava a punt i ja podia el Barça guanyar la Lliga, la Copa, el Pichichi i el Zamora..., que aquestes tres setmanes que falten per jugar a Berlín serien un calvari.
Si el món va esperar 10 anys a que Pacquiao y Mayweather es trobessin en un ring, crec que els culers poden esperar, encara que sigui un altre any, a veure el partit dels partits. I els medicaments, seguiran allà, que triguen a caducar.