Joan López Alegre, periodista
Mentre Rato el març del 96 negociava amb Macià Alavedra, Pujol, etc., l’acord del Majestic, la seva filla Núria va néixer a Barcelona. Ara fa 20 anys, Espanya estava a punt de quedar-se a les portes de l’Euro. Rato va ser reconegut com l’heroi que ens va entrar a la moneda única, van venir les privatitzacions i les baixades d’impostos, es va disparar la venda de pisos, de cotxes, el crèdit, l’atur no parava de caure. Del 98 al 2008 van ser els 10 anys de més prosperitat personal i col·lectiva de la història d’Espanya. Socialment parlant, la detenció de Rato té molt de judici a tota una època.
Políticament és com la història de la traïció de Brutus a Juli Cèsar, Montoro i de Guindos van ser secretaris d’Estat de Rato el 2003, quan el dedazo d’Aznar, Rato, tenia tots els números per ser candidat del PP i Rajoy no comptava per a ningú..., excepte per a Aznar.
La caiguda de Rato és un terratrèmol per al PP. La seva detenció afecta la moral de les seves bases i els seus quadres. En la batalla entre la nova i la vella política el PP ha perdut. Vull pensar que aquest és un país recte amb institucions fiables en què tots som iguals davant la llei i per això han detingut Rato. Però en altres moments crec que Pablo Iglesias té raó i que tot és una lluita de poder i un ajustament de comptes entre la casta com a Joc de trons.