David González, redactor en cap de política de La Vanguardia.com
Diuen que Jordi Pujol i Soley s’ha penedit en part d’haver fet aquella polèmica confessió pública del dia de sant Jaume sobre els diners que la seva família havia tingut a Andorra i abans a Suïssa, de manera irregular, durant 34 anys. Malgrat el terratrèmol, i la gran decepció, pot ser que la confessió de l’exmolt honorable fos condició necessària per aspirar algun dia al perdó dels seus conciutadans d’acord amb el seu particular codi moral.
Però, set mesos després, Jordi Pujol i Soley està molt lluny d’haver assolit aquest objectiu: ell mateix, la seva dona, i els seus fills estan sent investigats. El seu partit, Convergència, no sap ben bé encara com recomposar els mobles trencats a les portes d’un cicle electoral decisiu per al futur del procés sobiranista i del catalanisme. I l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, ha hagut de comparèixer al Parlament, forçat pel seu soci republicà, per allunyar el fantasma de la sospita sobre el seu passat als governs de Pujol. Per això i per frenar una oposició que no n’ha tingut prou: en demana més. Possiblement, perquè tampoc va aconseguir el seu objectiu aquell dia. Potser mai una confessió de culpa haurà servit de tan poc ni haurà eixamplat tants i tants dubtes.