Maiol Roger, periodista
Ahir vaig aconseguir acabar-me de llegir la pregunta d’Unió i va ser molt emocionant: em van fer trencar una cinta, em van regalar begudes isotòniques i una samarreta que posava "sóc finnisher de la pregunta d’Unió". Són molts mesos d’escalfament i de llegir tuits de Duran per arribar a entendre-la. Tanta parrafada insulsa es resumeix en un: “Vol que Unió segueixi sent la mosca collonera de Convergència i el procés al ritme que li convingui a Duran?”.
Els crítics d’Unió ja han parlat i han fet més escarafalls que Alves quan li fan una carícia al turmell. Però fins a quin punt van de debò? Els sobiranistes que continuen al costat de Duran sempre han posat el crit al cel per després fer de cadellets del líder. Molt soroll per no res, per rascar quota i dret a generar batibull.
Potser esperaven el moment decisiu, que és ara, el 14 de juny no hi ha pregunta que valgui: és un plebiscit sobre l’independentisme o Duran. Si guanyen els sobiranistes, Unió canviarà. Si guanya l’opció Duran, la crisi hauria de ser més profunda.
Perquè si Mas creu que la pregunta d’Unió s’adequa al ful de ruta, una de tres: o no s’ha llegit la pregunta, que no deu tenir temps; o no s’ha llegit el full de ruta; o el full de ruta no va de la independència i deu ser per tenir content el gremi de venedors de xiulets.
La batalla serà dura, perquè Duran no tolera la dissidència. El democristià ha bastit 32 anys de poder a base de gran habilitat política i control intern, i si ets militant d’Unió et trucarà per recordar-t’ho, o per fer-te una oferta que no podràs rebutjar.