Toni Vall, periodista
Alejandro González Iñárritu, gran narrador, cineasta de traç compulsiu i imatge poderosa, remenador de consciències, culpes, egos i turments. El seu cinema és un constant busseig per ànimes sacsejades, inflamades de descontentament i fúria. El renacido és potser la seva obra més extrema, més orgànica i desesperada. Un home enfrontat a tot, a la resta d’homes, a la natura, al fred i a si mateix és el protagonista d’aquesta història a la intempèrie més glaçada, sobre experiències al límit, lluites amb óssos, traïcions i supervivència com a únic motor de la pròpia vida. Iñárritu no pot evitar, com sempre, les anades de l’olla en forma de metafísica, aparicions i presències paral·leles. Espatllen una mica la força impressionant del reu relat, una barreja de western amb neu i drama psicològic forjat amb unes imatges d’immensa potència tan cinematogràfica com emocional. Una obra important, també imperfecta, salvatgement imperfecta.