Miquel Noguer, periodista d'El País
Al final ha hagut de ser Hisenda qui ens ha fet adonar dels perills que molts dels nostres diputats, en teoria a temps complet, es dediquin a assessorar empreses. Trillo i Martínez Pujalte eren, quan cobraven de les constructores, representants del poble espanyol. Però, a qui representaven realment? Als votants de bona fe del PP o a un constructor que va pagar-los més de 400.000 euros?
Tant l'un com l'altre són dues de les cares més conegudes d'un PP que va créixer a base de crispació i bronques al Congrés. Una crisi de final de règim no seria completa sense ells. I és que poden suar bastant quan hagin de justificar per quins suposats treballs van cobrar tants diners. Eren assesories orals, diuen. I ara serem nosaltres els que haurem de calcular a quant es paga el quilo de consell.
El cas no podia sortir en un pitjor moment per al PP. El govern ja admet que a Espanya hi ha hagut una amnistia fiscal com una casa. El cas Rato té combustible per temps i la llista dels 705 polítics evasors emetrà gasos tòxics durant anys.
Tot això fa entendre els suposats lapsus linguae de María Dolores de Cospedal. Pot ser que el PP no hagi vingut a saquejar Espanya però el que hem vist els últims dies no s'hi podria assemblar més.