Nacho Corredor, politòleg
Diuen que resistir és vèncer, però en el cas que ens ocupa només un pot acabar guanyant. Mariano Rajoy, que tenia previst ser president del Govern el 2004, va resistir a l’oposició dues intenses legislatures, ho va aconseguir i amb majoria absoluta, però avui penja d’un fil. I Pedro Sánchez, que va ser regidor de Madrid de rebot, diputat al Congrés de rebot i secretari general del PSOE gairebé contra pronòstic, ha sobreviscut un mes de gener ple de murrieria a casa seva i sembla que arribarà viu a la sessió d’investidura.
I aquell dia, aquells dies, també semblarà que tot penja d’un fil. El repte és enorme perquè Sánchez té limits interns, ell i els seus potencials socis d’esquerres no sumen més que el PP i Ciutadans i el món independentista no acaba de veure quin és el seu paper. Però el segon abans de prémer el botó hi haurà una gran pressió i tres opcions: anar a eleccions i repetir escenaris similars, fer el joc a un PP absolutament enfangat o facilitar alternatives entre la passió i la resignació i mirar de provar sort.