Nacho Martín Blanco, periodista
El títol del simposi Espanya contra Catalunya és en si mateix un escàndol, una autèntica ignomínia! Per la seva manifesta voluntat d’atiar la confrontació amb la resta d’Espanya, per la seva manca de rigor històric i per la seva falta de respecte per l’obra dels més reconeguts hispanistes com ara Pierre Vilar, J.H. Elliot, que recentment va titllar de barbaritat el simposi, i, sobretot, de Jaume Vicens Vives. No es tracta ara de dir que les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya han anat sempre com una seda, perquè hi hagut alts i baixos com a tot arreu, però sí que és moment de demanar als nostres historiadors sinceritat i responsabilitat, i que evitin l’agitació i la propaganda amb finalitats polítiques, que és exactament el que traspua el títol del simposi que avui comença a l’Institut d’Estudis Catalans. S’oblida que, per bé o per mal, l’Espanya d’avui, com la d’ahir, és obra i responsabilitat de tots, i per descomptat també dels catalans, o sigui que el títol del simposi és en definitiva una vergonyosa contradicció en els termes. El ministre Margallo l’ha definit de primera com una “flagrant falsificació de la història” i, recordant les paraules de Tatiana Tolstoi, ha conclòs que “el passat comença a ser impredictible”. Ni més ni menys.