Tian Riba, periodista
Jordi Pujol Ferrusola va començar a jugar a rugbi amb el Barça als 14 anys i va arribar a ser capità i a guanyar la Copa del Rei. Allà hi va aprendre a portar el pes del cognom perquè en alguns camps rebia més que els seus companys per ser fill de qui era. Aleshores el júnior ja tenia una personalitat desenfadada que presumia fatxenda d’un currículum amb 75 punts de sutura al cap.
Pujol Ferrusola era el talonador de l’equip, que acostuma a ser el jugador que se situa entre els dos pilars en una melé. I aleshores, enmig de l’aglomeració, talona la pilota cap enrere, perquè quedi sota la seva formació. Ahir el júnior es va tornar a posar la samarreta amb el número 2 i va jugar com si estigués a la Foixarda. I no es deixin enganyar. El talonador acostuma a ser algú fort, baixet i amb mala llet. I, encara que en una entrevista a El País del maig del 1983, Pujol Ferrusola deia “jo no atonyino, sóc el que rebo”, ahir va fer un triple placatge a l’Alícia, la Vicky i l’Artur, per molt amics íntims que siguin al tercer temps.