Nacho Martín Blanco, periodista
Els diputats rebels del PSC es mantenen ferms en el seu desafiament a la direcció del partit, que després de la votació de dijous passat al Parlament els exigia que, per honradesa i per coherència, abandonessin el seu escó abans de la mitjanit d’ahir. Encara que, per llei, no estan obligats a fer-ho, perquè l’escó no és del partit sinó del diputat, és evident que, en un sistema electoral com el nostre de llistes tancades i bloquejades, en què per bé o per mal l’elector no només no pot elegir candidats de diferents partits en unes eleccions sinó que ni tan sols pot alterar l’ordre de la llista fixat pel partit de la seva elecció, el partit –en aquest cas, el PSC- és generalment el factor determinant en la decisió del votant. El trencament dels díscols amb la direcció del partit en una votació tan enganyosa com estèril, i que només beneficia l’estratègia independentista, reforça una mica la posició rupturista de CiU i ERC, però afebleix molt l’aposta del PSC de Pere Navarro per la concòrdia i l’acord amb el Govern espanyol, una aposta, per cert, més fidel que cap altra als valors de la millor tradició del catalanisme no nacionalista.