Fidel Masreal, periodista
Ahir anava al metro i em va sorprendre sentir una animada conversa sobre política. “Ara, si entre tots no treuen l’Albiol de Badalona, m’emprenyaré molt”, deia un home. Tinc la convicció que la gran conclusió de les eleccions, a Catalunya i al conjunt d’Espanya, és que la gent ha recuperat la política, l’ha fet seva, l’ha fet plural, l’ha tret dels búnquers dels grans partits tradicionals.
Llegir els resultats només en clau independentista és desenfocat. O és que no hi ha independentistes a Barcelona en Comú? O és que Unió és tota independentista? En canvi, sembla que no interessi gaire que les esquerres recullen a Catalunya, si hi incloem el PSC, 1.624.000 vots, davant els 900.000 de CiU i el PP. Unes esquerres cada cop més desacomplexadament rupturistes que s’emporten el gruix del nou votant jove. I tant l’eix nacional com el social tenen un accent comú: la gent vol governants honestos i propers, no professionals, vol donar oportunitat a noves forces i moviments.
I mentre molts es pregunten pel procés i per si hi haurà eleccions al setembre, crec que perden de vista que la pluralitat i la nova cultura política han vingut per quedar-se. Es podrà decidir sobre la independència, sobre desnonaments o sobre impostos més justos, el que sigui, però com diu una magnífica secció d’El Periódico, s’haurà de decidir... Entre tots.