Xavier Aldekoa, corresponsal de RAC1 a l'Àfrica
Em mirava amb cara d'horror: "Terrible, terrible...". El Moussa Mohamed es va assabentar ahir, perquè l'hi vaig dir jo, de l'atemptat gihadista a París. "És terrible, és terrible...", deia. El Moussa és un dels milers de refugiats que han travessat el llac Txad per fugir de la violència de Boko Haram. Va fugir de casa quan una nit Boka Haram va atacar la seva vila. Van matar nens i avis, van robar i cremar, i van segrestar centenars de dones i nenes. Boko Haram segresta dones i nenes per utilitzar-les com a esclaves o per obligar-les a casar-se amb els seus guerrillers, que les violen sistemàticament. Últimament, els han donat una nova feina: les droguen, els lliguen un cinturó amb bombes i les envien a fer-se esclatar davant d'un mercat. Ahir mateix dues nenes es van immolar en una ciutat al nord de Nigèria. Quan ho explico al Moussa, que no té ràdio ni tele, i tampoc se n'ha assabentat, em mira amb cara d'horror i repeteix: "És terrible, és terrible...". Per Moussa, que coneix el terror, els morts són iguals i reacciona igual. El seu dolor li apropa el dolor dels altres. Com a nosaltres, no?