Albert Gimeno, redactor en cap adjunt a la direcció de La Vanguardia
La importància que té per al PP la batalla de Madrid garanteix un serial llarg i sucós. El divendres es coneixien els noms dels candidats a l’alcaldia i a la Comunitat. Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes. Dues rebels dins de l’ordre, però mentre que una, Cifuentes, té al davant la doble condició d’estar ben vista per l’esfera Rajoy i tenir ganxo per persones molt diferents del centredreta a Madrid; l’altra, Aguirre, viu com sempre sobre el filferro.
Indomable, no és sant de la devoció de Rajoy però el PP la necessita per mirar d’assegurar l’alcaldia de la capital. Això sí, no donarà facilitats a la direcció del partit. Ella arrossega un pack que es resumeix amb el tradicional “si t’agrada bé, i, si no, tens un problema”.
Rajoy arrisca amb ella i per això era difícil que l’altre candidat de Madrid fos un home dels d’Aguirre: Ignacio González. En qualsevol cas, qui més arrisca amb l’elecció d’Esperanza Aguirre és ella mateixa: va pressionar per ser novament a la primera plana i, per tant, si guanya l’alcaldia, la victòria serà d’ella i del PP. En canvi, si perd, qui es deixarà més plomes serà aquesta dirigent capaç de tot i de justificar-ho tot.