Joaquín Luna, periodista de La Vanguardia
Europa és fidel a si mateixa cada estiu: els líders i els ciutadans de la UE tanquen per vacances fins als darrers dies de l’agost, convençuts que estem exercint un dret social que ens dóna identitat i al mateix temps convençuts que el món pot esperar la tornada de vacances. Per això, una vegada més, l’estiu allunya Europa de l'excel·lència i l'acosta a un passotisme egoista.
La matança de Srebrenica del juliol del 1995, els enfrontaments a Xipre d’agost del 1996 resolts per Washington davant la manca de reacció de Brussel·les, o aquesta onada migratòria sense precedents deixen en evidència que Europa està molt lluny de tenir un número de telèfon al qual trucar en casos d’emergència.
La reacció a càmera lenta de Berlín i París intenta, en el fons, passar l’estiu, absorbint aquesta allau perquè les seves imatges ja són massa colpidores però sense donar un procediment inequívoc que humanitzi propers èxodes per por d'augmentar el flux immigratori. De fet, ni els mateixos estats europeus observen normes ja existents, començant pel tractat de Dublín, que estipula que les demanes d’asil s’han de tramitar al primer país d’arribada de la UE.