RAC1ncentrat
Ara, de 6 a 8 h
RAC1ncentrat
amb Edu de Batlle
En Directe
I després, de 8 a 12 h
El món a RAC1
amb Jordi Basté

Ineludible dependència mútua

Nacho Martín Blanco, periodista

El rei ha decidit amb bon criteri posar fi a la llastimosa fase de tempteig en què s’havia sumit la política espanyola des del 20 de desembre. No ho té gens fàcil Pedro Sánchez per portar a terme l’encàrrec del monarca d’intentar aconseguir la confiança del Parlament per formar govern. Les limitacions internes i externes són diverses, però al capdavall totes deriven de la mateixa causa: el seu calamitós resultat electoral. Sigui com sigui, ara és ell qui té la responsabilitat d’intentar formar govern, i el que seria desitjable per a l’estabilitat del país és que les negociacions no s’eternitzessin, perquè no hi ha dubte que l’actual situació d’incertesa perjudica l’economia espanyola. D’entrada, el líder socialista ha optat per la via més lògica, de fet l’única practicable: parlar primer amb Ciutadans per mirar de bastir una proposta que sigui assumible o, si més no, acceptable per al Partit Popular. És l’única opció realista, encara que difícil. Ara bé, la pregunta és indefugible: per quin motiu el PP, el partit més votat amb prou diferència el 20 de desembre, hauria de facilitar ara la investidura de qui s’ha negat per activa i per passiva a facilitar la investidura del candidat del PP? Tan legítim és que el PSOE no vulgui investir Rajoy com que el PP no vulgui investir Sánchez, però amb l’actual correlació de forces, d’ineludible dependència mútua entre el PP i el PSOE i no havent-hi alternativa raonable possible, el més lògic seria que qui va quedar segon donés suport al guanyador de les eleccions. Però si la lògica no s’imposa, haurem de tornar a les urnes.