Xavier Aldekoa, corresponsal de RAC1 a l'Àfrica
La guerra no és només on cauen els morts, sinó també cap a on corren els vius. L’any passat, els sirians i els eritreus van ser els ciutadans que més van llançar-se al Mediterrani per intentar arribar a Europa. L’any passat, també, la xifra de refugiats i desplaçats al món (més de 51 milions de persones) va superar per primera vegada la xifra de víctimes forçades a l’èxode a la Segona Guerra Mundial. El Mediterrani no és escenari d’un drama o una tragèdia. No és un accident. Els milers de morts al mar són el reflex transparent d’un món injust, cruel i desigual en el qual ocupem la posició privilegiada. Dels que no fugen. I aquesta fugida dels altres no s’aturarà.
Mentre Europa parli de blindar fronteres i no de salvar vides, mentre Europa parli de drama de la immigració i no de drama de persones, mentre Europa parli d’il·legals i no de refugiats, mentre Europa es negui a complir les seves obligacions d’assistència al refugiat, el mar continuarà sent una tomba gegant i insuportable. Perquè la guerra no és només on cauen els morts, sinó també cap a on corren els vius. O potser més ben dit: la guerra també és el mar on s’ofeguen milers de persones que fugien.