Fidel Masreal, periodista
La notícia va ser que Carme Chacón tornés a encapçalar la llista socialista al desembre, no que ara ho deixi. De la mateixa manera que la notícia va ser que Iceta prengués el timó del PSC en lloc de deixar pas a una aposta renovadora en el seu dia. Chacón va perdre unes primàries per liderar el PSOE davant Rubalcaba, va abandonar l'escenari durant mesos, va tornar, i tot i no despertar precisament unanimitats dins el PSC, es va presentar a les eleccions i va obtenir els pitjors resultats de la història del seu partit.
Ara marxa sense explicar-ne els motius. Motius que segurament tenen a veure amb les perspectives negatives de cara al 26 de juny, que tenen a veure amb el fet que tenia un competidor amb qui s'hauria d'haver enfrontat en primàries, i que tenen a veure amb el fet que Pedro Sánchez tampoc li reserva un paper rellevant a Madrid. Mentrestant, seguim parlant de noms en un partit dels socialistes que, sigui amb els candidats que sigui, haurà d'explicar en campanya per què va optar per Ciutadans per formar govern i per què ja no fa cap referència a Catalunya del dret a decidir que deia defensar. Entre molts altres perquès.