Quico Sallés, periodista de Nació digital
La política, com la vida, és un estat d'ànim. Així que la multinacional convergent i la botiga republicana han acordat que ja n'hi ha prou d'ensurts a la parròquia. Cal animar la tropa sense hiperventilacions. L'ànim sobiranista s'ha de mantenir amb ritme i sense atrafegar-se. Al capdavall, la processó és molt llarga i el ciri molt curt.
Per això el nomenament dels comissionats té més simbolisme que altra cosa. Més enllà que per evidenciar que Carles Viver i Pi-Sunyer té més usos que una navalla suïssa, la decisió d'Artur Mas serveix per mostrar que, malgrat tot, el pacte CiU-ERC va endavant amb certa “tranquil·litat i normalitat”.
Ara un comissionat per aquí, ara un comissionat per allà, i d'aquí una setmana uns quants noms més consensuats entre convergents i republicans acabaran d'escampar la boira. S'acosten municipals i tots podrien prendre mal. De moment, l'anunci de Mas serveix per allunyar la tendència al psicodrama de a l'ara o mai. I sobretot, serveix per començar a pensar qui vigilarà les centrals nuclears catalanes si un dia aquest país pren la decisió de marxar. Mas s'ha buscat set mesos de pau i treva. Al capdavall, sap qui si aquest país ha de ser independent tampoc dependrà d'ell sinó dels votants.