Quico Sallés, periodista d'El Singular.cat
L’independentisme ha fet una passa enrere per agafar impuls. La solució dels partits i les entitats sobiranistes per afrontar el 27-s és hàbil. Només cal veure la reacció dels que s’inventen referents i excuses per defensar la dependència per adonar-se que potser és una bona solució.
ERC s’ha menjat amb patates mesos de defensar tres llistes però CDC també s’ha empassat haver de deixar els romanços i definir-se desacomplexadament independentista. I la CUP, que és aquell germà petit i astut que sempre et carda les galetes, ha guanyat un espai propi perquè la deixin fer.
Ara vindrà el més difícil, encarar unes eleccions, suportar la pressió i els clatellots contundents de l’Estat, i demostrar al món que l’independentisme no té por ni al conflicte ni a prendre riscos, ni a desbordar situacions que, agradi o no algun dia s’hauran de desbordar. Perquè, de moment, per moltes filigranes que es facin, per fer truites cal trencar la closca dels ous.