Maiol Roger, periodista
Convergència i Iniciativa creuen que han fet la gran metamorfosi però més aviat sembla que hagin anat a un d’aquells programes que amb quatre quilos de maquillatge i una estona de perruqueria t'asseguren que la teva vida és totalment nova.
Primer tenim Mas, més eufòric que en Basté aquest matí quan no li ha sonat el despertador. Ha decidit que la refundació de Convergència ara no toca i ho fia tot a l’all-stars del procés al 27-S. La seva estratègia és apropiar-se tots els independentismes, però Mas ja no és Moisès guiant el poble sinó un ciclista esperant que el gregari Romeva obri terreny per assegurar-se la victòria.
Tot molt bonic i molt plebiscitari, però no amaga una realitat: si Convergència vol refundar-se, li fa falta més que colar-li un gol a Esquerra i posar el Varufakis català al capdavant de la llista.
Després hi ha Catalunya Sí que es Pot, aquest nom malsonant amb què Iniciativa ha volgut fer com el nen dèbil que es fa el xulo perquè s’ha fet amic dels forts.
Els siespotistes aspiren a reduir tot l’independentisme a Mas, un absurd que no amaga uns inicis més aviat tristos. La llista ha rebut més carabasses per liderar-la que un informàtic a Pacha, i el seu programa inclou propostes com la república catalana en una monarquia federal, que més que d’un somni americà sembla sortida d’una al·lucinació lisèrgica. Esclar que havien de buscar la manera de no posar la seva realitat: que Catalunya pot ser el que digui Pablo Iglesias.