Xavier G. Luque, periodista de La Vanguardia
No hi ha res més lluny d’un ciclista inexpert que Josep Antoni Escuredo. Parlem d’un gran especialista del ciclisme en pista, tot un medallista en Jocs Olímpics i en campionats del món. De la pista, insisteixo, on els corredors dominen la bicicleta com ningú i saben fregar-se i mantenir l’equilibri a velocitats impensables pel profà. Però Escuredo també sap què és entrenar-se pels nostres mons de Déu, l’autèntica selva que apareix quan surts amb un vehicle lleuger i sense motor pels carrers i les carreteres catalanes.
Diumenge passat, sense anar més lluny, un lector de La Vanguardia detallava, en una carta que us recomano, els perills que diàriament esquiva a Barcelona per anar a la feina en bicicleta. Vol dir això que el ciclista és sempre i de forma irrebatible el punt feble de la circulació? En absolut. Però val la pena reflexionar abans de culpar col·lectius en bloc sense entendre que el gran debat de fons gira al voltant de la manca d’educació. D’educació en majúscules. I que aquest mal s’escampa per tot arreu, tant és que parlem de bicicletes, de cotxes, de motos, de conductors d’autobús… o de taxistes, evidentment.