Nacho Martín Blanco, periodista
Més enllà del cansament que, legítimament, senten molts catalans pel fet d’haver de viure en un país avesat a un excés d’exaltació patriòtica, és previsible que l’aplec del proper Onze de Setembre sigui un èxit d’assistència. A hores d’ara ja hi ha més de 300.000 inscrits i de ben segur que n’hi haurà més, perquè és evident que, d’independentistes, a Catalunya n’hi ha molts. De fet, és possible que, lluny de ser una mostra més o menys representativa del moviment independentista, hi vagin tots en pes, cosa que, a la pràctica, només pot servir per demostrar la seva resoluda adhesió a la causa. En tot cas, aplegar al carrer una multitud semblant no està a l’abast de tothom, i és per això que podem considerar per endavant que la convocatòria serà un èxit. Ara bé, una cosa és treure multituds al carrer i una altra, molt diferent, intentar reemplaçar el nostre entramat d’institucions deliberatives pel clam de les multituds; això no és democràcia, com tampoc no ho és defensar que la voluntat d’un poble està per sobre de la llei. Això només podria derivar en conflicte i frustració.