Maiol Roger, periodista
Si un ministre del govern espanyol vol parlar de Renfe a Catalunya, el que ha de fer és entregar els trens i demanar perdó a les víctimes. Qualsevol altre gest és menys efectiu que les línies vermelles de Podem, però si a més a més les explicacions freguen l’absurd, com les excuses del ministre Fernández Díaz, les paraules arriben a la categoria d’ofensives.
Pots invertir tot el que vulguis, diu el ministre. Sí, esclar. Però és que el govern espanyol ni ha intentat invertir. Adif s’ha gastat una quarta part del que preveia gastar a Catalunya, que no era precisament la fortuna d’Amancio Ortega. És a dir, preveuen gastar-se una misèria i quan arriba l’hora de desembutxacar-ho se’n queden tres quartes parts per a l’importantíssim AVE a Guadalajara.
El problema no és de coure, és de plata. Però a Fernández Díaz li és igual. El PP és a Catalunya més residual que Douglas, i el ministre seguirà expandint el seu discurs de mirar els trens des del cotxe oficial. Si no hi destina diners, com a mínim que hi cedeixi l’arma secreta: amb en Marcelo, la puntualitat dels trens seguiria sent qüestió de fe, però com a mínim la feina seria cosa d’un expert.