Elisenda Roca, periodista
Senyor Correal: vull aclarir-li d’entrada que, quan una dona diu sí, és sí, i quan diu no, és no. Aquesta obvietat em fa sentir com un personatge de Barri Sèsam, però l’he llegit i diu que això no s’ho creu. L’he sentit al Versió d’en Clapés, on va dir: “Un no inicial d’una dona no vol dir arriar la bandera [eufemisme per “destrempar el penis”] i marxar amb la cua entre les cames.” Va parlar de coqueteria femenina per atraure “mascles Alfa, els dominants”; va dir que “assetjar no es pot fer mai, però si una noia que t’agrada et diu que no de primera i te’n tornes cap a casa, ets un mal conqueridor, mai aconseguiràs allò que vols”.
Miri, les dones no s’aconsegueixen, no som cap propietat. Vostè escriu que “En l’amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen no”. L’amor no té res a veure amb el màrqueting, o sigui, amb el mercadeig. L’amor no s’ha de comprar. I, tranquil, si vostè considera que “aplicant la màxima ‘Només sí és sí’ posaríem en perill el futur de la raça humana", només perillen certs energúmens que la selecció natural espero que s’encarregui d’extingir.