Tian Riba, periodista
Hi ha coses que no es justifiquen ni amb els 15 dies de brossa política en què s’ha convertit aquesta campanya. Mireu els diaris o aquests apunts imprescindibles. Que tornin els toros, que torni el castellà com a llengua de l’imperi, que els carrers quedin nets d’immigrants que hagin superat les ganivetes de Ceuta i Melilla, prohibim les estelades i que tremolin els Mossos.
En un país democràticament homologable, el ministre de l’Interior hauria donat explicacions, depurat responsabilitats, dimitit immediatament o cessat fulminantment. A Espanya no. A Espanya el ministre que figura que vetlla per la seguretat de tots els ciutadans es dedica a posar-los en risc, començant pel mosso infiltrat, i no passa res. I no passa res perquè li han donat carta blanca per manipular campanyes, que és un fet que s’hauria de jutjar, i per mentir.
Què es pot esperar d’un govern que considera els gais com a famílies amb problemes i que es nega repetidament a condemnar el franquisme? Res. Perquè els imperis es mantenen amb la por i la repressió. Penjant el cap de l’enemic d’una gàbia de ferro. L’Espanya de matriu castellana no ha fet mai presoners. I ara tampoc els farà, amics de la tercera via. Ara, amb les possibilitats que hi ha el 2015 malgrat tot, que quedi clar. El problema no ets tu, sóc jo.