Toni Muñoz, periodista de La Vanguardia
Us proposo un exercici. Ara imagineu-vos que no sabéssim res del cas de Fèlix Millet. L'home que va acabar confessant que havia saquejat el Palau de la Música i que fa set anys que espera que el jutgin. Us imagineu si haguéssim esperat fins al judici per saber de què anava tot plegat? Encara no ho sabríem. O ara imagineu-vos que no sabéssim que la justícia investiga Jordi Pujol i tota la seva família per tenir diners a Andorra. O que Rodrigo Rato o Luis Bárcenas fossin simples noms d'exdirigents del PP perquè tampoc no en sabem res... O que no sabéssim res sobre la trama que es va destapar ahir.
Oi que no us agradaria? Doncs simplement us he de dir que totes aquestes trames i grans casos de corrupció els sabem perquè hi ha filtracions de periodistes que tenen fonts i fan bé la seva feina. Que reben una informació que algú no vol que se sàpiga i la contrasten perquè el públic tingui una informació acurada i no s'hagin d'esperar que un judici els digui qui era Fèlix Millet.