Toni Vall, periodista
Tant de bo arribi aviat el dia en què no siguin notícia coses que haurien de ser normals. Perquè em sembla que hauria de ser normal que una televisió, sigui de qui sigui, la pagui qui la pagui, dobli o subtituli pel·lícules i sèries a tots els idiomes que pugui. Reivindicar i protegir el català davant les ostentoses embranzides de talibans i indocumentats diversos fa ferum d’altres temps, put a podrit i m’agradaria pensar que a tota persona amb un mínim de sentit comú ja no li fa cap mena de gràcia.
L’acord entre la Generalitat i Movistar+ -que per cert sempre s’ha caracteritzat per fer les coses bastant bé- és una molt bona notícia, com també ho va ser el primer dia que vam sentir a través del dual una narració esportiva en català, o el dia que va néixer TV3 o, anant encara més lluny, el dia en què les aventures de Tintín van aparèixer publicades en català amb glorioses traduccions de Joaquim Ventalló i les d’Astèrix de Jaume Perich. Fa molts anys d’això, sí, mig segle concretament, llavors eren fites. Potser, només potser, ja no és hora de més fites d’aquest tipus.