Quico Sallés, periodista d'El Singular.cat
Sempre he pensat que les limitacions de mandat als parlaments, al poder legislatiu, són perilloses. De fet, les grans democràcies tenen tipus fent de congressistes i diputats anys i panys. És una seguretat del sistema: tenen experiència, contactes i és difícil que els lobbies els facin passar garsa per perdiu.
D'altra banda, és bo que noves generacions, formats i conciutadans allunyats fins ara de la política s'apuntin a una festa revolucionària. Renova, refresca i sobretot indica dues coses: que Catalunya ha entrat en una dinàmica electoral molt diferent de l'espanyola i que el repte plebiscitari d'aquestes eleccions posa catxondos acadèmics, actors, cantants, mecànics, metges, jugadores de bàsquet i jubilats.
Les llistes del 27-S combinen nous apòstols de la nova política amb guardians de l'anomenada vella, que han de tenir molta veu en aquest procés perquè aquests també, voluntàriament o no, han acceptat portar-nos fins on som. Només per aquestes llistes, Catalunya va guanyant.
Ens han portat fins aquí.