Susana Quadrado, redactora en cap de La Vanguardia
Poques notícies provoquen un sotrac tan fort com aquesta. Tretze anys, només tretze en té el nen. Convé no perdre de vista l'edat. És un nen i podria ser el meu fill, el seu fill… Ho dic perquè una televisió va mostrar ahir la foto de la criatura a Facebook sense tenir-ne cap mena de cura. Anem amb compte! La funció dels periodistes ara no és furgar en el dolor: el noi també és una víctima. Hem de mirar una mica més enllà i intentar buscar els perquès. Una primera reflexió que ens hem de fer és per què un nen de 13 anys sent aquesta fascinació per la violència, les armes, la guerra, la mort. És evident que ell va entrar a l'escola amb intenció de matar. Pensem-hi: ¿Hi ha massa violència a la nostra societat? ¿Estem banalitzant la violència? Cal parar atenció també en l'efecte imitació. Aquest petit es creia Daryl, un personatge de la sèrie The walking dead. De ben segur que els desequilibris emocionals el van fer actuar com ho va fer però tampoc hem de banalitzar el risc d'imitació. Per què aquest menor estava creixent amb la rancúnia i la venjança al cos. Per què? ¿Estem ensenyant els nostres fills a superar les frustracions, a tenir autocontrol, a superar la ira, a ser compassius, a perdonar? No tot passa per casualitat. Pensem-hi.