Tian Riba, periodista
Com que fa una calor que fon el ferro es pot pensar que hem entrat al dantesc cercle de l’infern de la Divina comèdia catalana, però si entenem que l’apocalipsi no existeix perquè en realitat és una revelació entendrem que estem més aviat en una nova fase política del que un senyor que es deia Schumpeter en va dir destrucció creativa: els nous productes destrueixen velles empreses i models de negoci, que també és normal que lluitin per sobreviure.
Però el país que ha creat el setrill antidegoteig, que va posar un pal a un caramel i que va comercialitzar el drap enganxat en un pal, el país del setrill Marquina, el Chupa Chups i la Mery, el país del porró, acabarà trobant la fórmula per fer el referèndum. I no es pot dir que no se n’hagin buscat, via llei, via pacte o via gamberrada.
Diuen a Olot que porró sense vi, digue-li vidre. Però les llistes amb, sense o amb sense polítics, la tortura de la legalitat amb finalitats polítiques o la panòplia d’idees que bullen seran porró i no només vidre, si aconsegueixen que la gent hi posi el vi.