Elisenda Roca, periodista
“¡Qué alegría cuando me dijeron: 'Vamos a la casa del Señor!'” Sí, vaig estudiar a un col·legi de monges. Puc recitar la missa, sense equivocar-me, de dalt a baix. I recordo totes les cançons clàssiques, espirituals negres i fins i tot les de la missa de Palacagüina. No, no sóc creient. No crec en cap déu. Crec en el proïsme i en la bondat de la gent. Respecto la fe del que creu en deïtats superiors, però no crec que hi hagi ningú superior, ni humà ni diví. Ave Maria puríssima, ho confesso: no combrego amb dogmes ni amb autoritats dogmàtiques.
De les moltes coses que ha esguerrat el govern de Rajoy faltava la darrera: retrocedir en el túnel del temps i imposar la religió a tort i a dret. Ara, infants i joves, hauran de “reconèixer la incapacitat d’un mateix per assolir la felicitat” i “acceptar la necessitat del Salvador per ser feliç". Déu nos en guard! Què esperavem d’un govern de “peineta i mantilla” que va anar a la canonització d’Escrivà de Balaguer? El creacionisme, tan arrelat a països americans, ha arribat. Darwin, tremola! Tranquils, que la Inquisició de moment no la treuen del bagul de la història més indigna.
Sant, sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’Univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel.
I aquí, a la terra, que Déu ens agafi confessats!