Nacho Corredor, politòleg
Mariano Rajoy ha protagonitzat dues entrevistes en menys d’una setmana. No està malament per un president que en tot l’any 2014 només en va concedir tres. Rajoy alertava uns dies als grecs que votar no al referèndum organitzat aquest diumenge tindria com a conseqüència la sortida immediata de Grècia de l’euro, però ahir va descartar del tot aquesta possibilitat. “S’ha de negociar, s’ha de seguir negociant i s’ha d’acabar ràpidament la negociació”, afirmava.
I és que si els estats són sobirans per convocar referèndums, els estats no ho són per imposar el seu criteri en un món on depenem molt els uns dels altres. Que en prengui nota Merkel, que en prengui nota Tsipras, però que en prengui nota també Rajoy, que no ha negociat ni pactat res amb ningú que no fossin els seus. La llei de seguretat ciutadana, la reforma laboral, el no-nou finançament de Catalunya, el rescat bancari, la gestió en sanitat, investigació, cooperació o la llei d’educació en són alguns exemples.
En tot cas, Rajoy va aprofitar l’entrevista d’ahir per llançar dos missatges clau: el primer atacant els nacionalismes (en aquest cas el basc i ignorant que ell ho fos) i el segon fent bandera de la seva política econòmica. L’absurd electoralista serà tal, però, que Rajoy vol aprovar a l’agost uns pressupostos que molt difícilment seran aplicats pel proper Govern (a no ser que revalidessin la majoria absoluta) però que serà l’escenari electoral perfecte per fer una declaració d’intencions en què esmenar la seva més que millorable política econòmica. Rajoy ja ha entrat en campanya.