Toni Vall, periodista
Alejandro Amenábar cuina a poc a poc, a foc lent, les seves pel·lícules. Podria explicar-se pel seu reconegut afany perfeccionista, perquè no li agrada precipitar-se i perquè vol que totes les peces encaixin quan toca. No abans. Comença, però, a créixer la sensació que al costat de tot això hi rau també una estranya incapacitat per aconseguir explicar bones històries. Regresión és un film de factura fantàstica, prenyat de talent visual i colossal domini de la càmera però és també un film buit, desoladorament buit. Des del minut 1 Amenábar telegrafia allò que pretén explicar, el que hauria de ser un misteri angoixant per a l’espectador és pura evidència, narració simple, personatges plans. El personatge d’Emma Watson és tan poca cosa, tan previsible i transparent que fa una mica de pena i tot. La trama de satanisme i societats ocultes que hauria de resultar tensa i colpidora està resolta de manera barroera, simplista, insòlitament innòcua. Tant de bo algun dia Amenábar ens faci algun regal com Tesis, la seva primera i a anys llum millor pel·lícula.