Toni Vall, periodista
No plorem per allò que no va poder ser. Celebrem que finalment ha sigut possible. Em sembla la millor de les actituds davant la realitat de Segon origen, el projecte que Bigas Luna no va poder fer realitat i que ara cristal·litza finalment en forma de film estrany i desconcertant. La mítica novel·la de Pedrolo ha esdevingut un relat desigual que aconsegueix instants de prometedora intensitat, però que sucumbeix a algunes decisions tirant a incomprensibles. Com incomprensible és el delirant doblatge al català que invalida qualsevol espurna de versemblança. O els dos protagonistes, francament millorables. O algunes escenes, com la del Camp Nou que fins i tot et fan patir una mica. No llueixen gaire els recursos que s’hi han esmerçat i tot plegat transpira aire de provisionalitat però, sens dubte, el seu gran desposseïment és l’emoció. Allò que Bigas tant estimava.